Es mostren 88939 resultats

■ decorticar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decorticar</title>

Etimologia: del ll. decorticare ‘treure l’escorça’
    verb transitiu
  1. Despullar de l’escorça, la pell o la pellofa (una branca, una fruita, un gra).
  2. cirurgia Despullar un òrgan, o una part, de l’escorça, les membranes, les càpsules, etc., que el contenen, l’engloben o s’hi adhereixen.

■ decorticar

verb transitiu Despullar de l’escorça, la pell o la pellofa una branca, una fruita, un gra cirurgia Despullar un òrgan, o una part, de l’escorça, les membranes, les càpsules, etc, que el contenen, l’engloben o s’hi adhereixen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decòrum

■ decòrum

masculí decor 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decreixement

■ decreixement

masculí Acció de decréixer El decreixement de la població
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decreixença

■ decreixença

femení Acció de decréixer l’efecte La malaltia és en plena decreixença
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decreixent

■ decreixent

adjectiu Que decreix Progressió decreixent botànica Dit de les fulles que són més petites com més amunt és llur punt d’inserció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decréixer

■ decréixer

verb intransitiu Disminuir gradualment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrement

■ decrement

masculí matemàtiques i física Increment negatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

decrèmetre

decrèmetre

masculí radiotècnia Aparell emprat per a mesurar el decrement d’un tren d’ones electromagnètiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrèpit
| decrèpita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decrèpit</title>

Etimologia: del ll. decrepĭtus, -a, -um, íd., der. de crepĭtus ‘espetec’ (crepĭtus ventris ‘pet’), i aquest, de crepare ‘espetegar, esclatar’; probablement, decrepĭtus (amb el prefix negatiu de-), en ll. popular, s’aplicava brutalment als vells ‘que ja no s’aguanten els pets’ 1a font: c. 1500, Cauliach
adjectiu Dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa.

■ decrèpit
| decrèpita

adjectiu Dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decrepitació

■ decrepitació

femení química Acció de decrepitar
Traducció