Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ decretació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decretació</title>

Partició sil·làbica: de_cre_ta_ci_ó
Etimologia: de decretar 1a font: 1471

femení Acció de decretar.

■ decretació

femení Acció de decretar

■ decretal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decretal</title>

Etimologia: del ll. decretalis, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I

adjectiu
1. Que pertany a un decret.
2. Que conté un decret.
lletra decretal (o simplement decretal>f) dret canònic Constitució pontifícia redactada en forma de carta adreçada pel papa a una autoritat, però amb caràcter normatiu general, o bé per a una regió, un grup jeràrquic o un de religiós.
femení plural dret canònic Llibre en què són recopilades les lletres decretals.

■ decretal

adjectiu Que pertany a un decret Que conté un decret lletra decretal o simplement decretal >f dret canònic Constitució pontifícia redactada en forma de carta adreçada pel papa a una autoritat, però amb caràcter normatiu general, o bé per a una regió, un grup jeràrquic o un de religiós femení plural dret canònic Llibre en què són recopilades les lletres decretals

■ decretalista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decretalista</title>

Etimologia: de decretar

masculí i femení dret canònic Jurista especialitzat a comentar les decretals dels papes dels segles XIII i XIV.

■ decretalista

masculí i femení dret canònic Jurista especialitzat a comentar les decretals dels papes dels segles XIII i XIV

■ decretar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decretar</title>

Etimologia: de decret 1a font: s. XV

verb transitiu Ordenar per decret. Decretar l’abolició d’un impost.

■ decretar

verb transitiu Ordenar per decret Decretar l’abolició d’un impost

decretari

<title type="display">decretari</title>

masculí

antigament

dret canònic

Recull de decrets.
Decretals.

decretari

masculí antigament dret canònic Recull de decrets Decretals

decretista

<title type="display">decretista</title>

masculí i femení dret canònic Expositor del Decret de Gracià.

decretista

masculí i femení dret canònic Expositor del Decret de Gracià

■ decretori

| decretòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decretori</title>

Etimologia: del ll. decretorius, -a, -um, íd.

adjectiu De què depèn la decisió d’alguna cosa, crític. Dia decretori d’una malaltia.

■ decretori

| decretòria

adjectiu De què depèn la decisió d’alguna cosa, crític Dia decretori d’una malaltia

dèctic

| dèctica

<title type="display">dèctic</title>

adjectiu i femení entomologia Dit de la nimfa lliure, és a dir amb mandíbules funcionals i apèndixs no soldats al cos.

dèctic

| dèctica

adjectiu i femení entomologia Dit de la nimfa lliure, és a dir amb mandíbules funcionals i apèndixs no soldats al cos

■ decúbit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decúbit</title>

Etimologia: del ll. decubitum, supí del ll. decumbĕre ‘jeure’ 1a font: 1803, DEst.

masculí medicina Positura del cos en estat de repòs sobre un pla horitzontal.

■ decúbit

masculí medicina Positura del cos en estat de repòs sobre un pla horitzontal

■ decuit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decuit</title>

Partició sil·làbica: de_cuit
Etimologia: del ll. decoctum ‘decocció’

masculí decocció 2.

■ decuit

masculí decocció 2