Es mostren 88939 resultats

■ decretori
| decretòria

■ decretori
| decretòria

adjectiu De què depèn la decisió d’alguna cosa, crític Dia decretori d’una malaltia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dèctic
| dèctica

dèctic
| dèctica

adjectiu i femení entomologia Dit de la nimfa lliure, és a dir amb mandíbules funcionals i apèndixs no soldats al cos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decúbit

■ decúbit

masculí medicina Positura del cos en estat de repòs sobre un pla horitzontal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decuit

■ decuit

masculí decocció 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

decumanus*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">decumanus</title>

Pronúncia: dekumánus
Etimologia: [mot llatí]
    masculí arqueologia
  1. En les ciutats i els campaments romans, cadascun dels carrers paral·lels orientats d’oest a est.
  2. decumanus maximus Decumanus principal que travessa una ciutat o un campament pel centre, i que s’encreua amb el cardo maximus en el fòrum.

decumanus*

masculí arqueologia En les ciutats i els campaments romans, cadascun dels carrers parallels orientats d’oest a est decumanus maximus Decumanus principal que travessa una ciutat o un campament pel centre, i que s’encreua amb el cardo maximus en el fòrum
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decumbent

■ decumbent

adjectiu botànica Dit del tronc que es decanta i s’ajeu tot just nat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dècuple1

■ dècuple1

adjectiu Format per deu Vegeu també dècuple 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dècuple2
| dècupla

■ dècuple2
| dècupla

adjectiu i masculí Dit de la quantitat equivalent a deu vegades una altra Un nombre dècuple d’un altre Cinquanta és el dècuple de cinc Vegeu també dècuple 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decuplicar

■ decuplicar

verb transitiu Fer dècuple, multiplicar per deu Decuplicar un nombre pronominal Esdevenir dècuple Una fortuna que s’ha decuplicat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decúria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decúria</title>

Partició sil·làbica: de_cú_ri_a
Etimologia: del ll. decŭrĭa, íd.
    femení història
  1. Grup de deu soldats de cavalleria que cada tribu proporcionava a l’exèrcit romà i que constituïa la desena part de la centúria.
  2. Divisió de la cúria municipal romana o senat local, al capdavant de la qual hi havia un decurió.

■ decúria

femení història Grup de deu soldats de cavalleria que cada tribu proporcionava a l’exèrcit romà i que constituïa la desena part de la centúria Divisió de la cúria municipal romana o senat local, al capdavant de la qual hi havia un decurió
Traducció