Es mostren 88939 resultats

■ dèdal

■ dèdal

masculí Laberint
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedàlic
| dedàlica

■ dedàlic
| dedàlica

adjectiu mitologia Relatiu o pertanyent a l’heroi cretenc Dèdal escultura Dit de l’estil propi de l’escultura arcaica grega
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dedicació</title>

Partició sil·làbica: de_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. dedicatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. Acció de dedicar o de dedicar-se.
  2. especialment història de les religions i cristianisme
    1. Acte de dedicar un temple, una església, etc.
    2. Festa litúrgica commemorativa de la consagració d’un temple.
    3. En un temple, inscripció que en relata la consagració.
  3. Relació laboral segons el nombre d’hores de la jornada. Dedicació a temps parcial. Dedicació plena.

■ dedicació

femení Acció de dedicar o de dedicar-se especialment història de les religions i cristianisme Acte de dedicar un temple, una església, etc Festa litúrgica commemorativa de la consagració d’un temple En un temple, inscripció que en relata la consagració Relació laboral segons el nombre d’hores de la jornada Dedicació a temps parcial Dedicació plena
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dedicar</title>

Etimologia: del ll. dedicare, íd. 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. història de les religions i cristianisme Destinar al culte sota l’advocació divina o d’un sant. Temple dedicat a Zeus. Capella dedicada a la Mare de Déu.
    2. per extensió Dedicar un monument a un personatge.
  2. transitiu
    1. Posar (una obra) sota el patronatge d’algú inscrivint-hi el seu nom.
    2. per extensió Oferir en homenatge. Dedicar un record a algú.
    1. transitiu Aplicar o emprar alguna cosa a un ús especial.
    2. pronominal Dedicar-se a l’estudi, a la família.

■ dedicar

verb transitiu història de les religions i cristianisme Destinar al culte sota l’advocació divina o d’un sant Temple dedicat a Zeus Capella dedicada a la Mare de Déu per extensió Dedicar un monument a un personatge transitiu Posar una obra sota el patronatge d’algú inscrivint-hi el seu nom per extensió Oferir en homenatge Dedicar un record a algú transitiu Aplicar o emprar alguna cosa a un ús especial pronominal Dedicar-se a l’estudi, a la família
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedicatori
| dedicatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dedicatori</title>

Etimologia: de dedicar 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i femení Dit de l’escrit amb què hom dedica un llibre, una fotografia, etc., a algú. Escriure la dedicatòria. Frase dedicatòria.
  2. femení literatura Homenatge de l’autor d’una obra a una altra persona per mitjà d’una menció al començament del llibre.

■ dedicatori
| dedicatòria

adjectiu i femení Dit de l’escrit amb què hom dedica un llibre, una fotografia, etc, a algú Escriure la dedicatòria Frase dedicatòria femení literatura Homenatge de l’autor d’una obra a una altra persona per mitjà d’una menció al començament del llibre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedició

■ dedició

femení Acte de retre’s a discreció i sense condicions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedins

■ dedins

adverbi Dins al dedins de locució prepositiva Dins masculí Part interior d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deducció</title>

Partició sil·làbica: de_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. deductio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. Acció de deduir;
    2. l’efecte. Deducció fiscal.
  2. lògica Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una proposició o d’unes quantes (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.

■ deducció

femení Acció de deduir l’efecte Deducció fiscal lògica Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una proposició o d’unes quantes premisses una altra que n’és la conseqüència conclusió , en virtut d’unes regles lògiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deductiu
| deductiva

■ deductiu
| deductiva

adjectiu Que procedeix per deducció Raonament deductiu Mètode deductiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deductivament

■ deductivament

adverbi Per deducció
Traducció