Es mostren 88951 resultats

■ decursiu
| decursiva

■ decursiu
| decursiva

adjectiu Que decorre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decurtació

■ decurtació

femení Escurçament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decurvació

■ decurvació

femení Acció de decurvar o de decurvar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decurvar

■ decurvar

verb transitiu Corbar cap avall pronominal Decurvar-se una branca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decussació

■ decussació

femení Encreuament en forma de X anatomia Encreuament de fibres o fascicles nerviosos en forma d’aspa o X
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decussat
| decussada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decussat</title>

Etimologia: del ll. decussatus, -a, -um, participi de decussare ‘encreuar en forma de X’
    adjectiu
  1. Encreuat en forma de X.
  2. botànica Dit de la fulla disposada en parell, cadascun en angle recte respecte als dos parells immediats superior i inferior.

■ decussat
| decussada

adjectiu Encreuat en forma de X botànica Dit de la fulla disposada en parell, cadascun en angle recte respecte als dos parells immediats superior i inferior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dèdal

■ dèdal

masculí Laberint
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedàlic
| dedàlica

■ dedàlic
| dedàlica

adjectiu mitologia Relatiu o pertanyent a l’heroi cretenc Dèdal escultura Dit de l’estil propi de l’escultura arcaica grega
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dedicació</title>

Partició sil·làbica: de_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. dedicatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. Acció de dedicar o de dedicar-se.
  2. especialment història de les religions i cristianisme
    1. Acte de dedicar un temple, una església, etc.
    2. Festa litúrgica commemorativa de la consagració d’un temple.
    3. En un temple, inscripció que en relata la consagració.
  3. Relació laboral segons el nombre d’hores de la jornada. Dedicació a temps parcial. Dedicació plena.

■ dedicació

femení Acció de dedicar o de dedicar-se especialment història de les religions i cristianisme Acte de dedicar un temple, una església, etc Festa litúrgica commemorativa de la consagració d’un temple En un temple, inscripció que en relata la consagració Relació laboral segons el nombre d’hores de la jornada Dedicació a temps parcial Dedicació plena
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dedicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dedicar</title>

Etimologia: del ll. dedicare, íd. 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. història de les religions i cristianisme Destinar al culte sota l’advocació divina o d’un sant. Temple dedicat a Zeus. Capella dedicada a la Mare de Déu.
    2. per extensió Dedicar un monument a un personatge.
  2. transitiu
    1. Posar (una obra) sota el patronatge d’algú inscrivint-hi el seu nom.
    2. per extensió Oferir en homenatge. Dedicar un record a algú.
    1. transitiu Aplicar o emprar alguna cosa a un ús especial.
    2. pronominal Dedicar-se a l’estudi, a la família.

■ dedicar

verb transitiu història de les religions i cristianisme Destinar al culte sota l’advocació divina o d’un sant Temple dedicat a Zeus Capella dedicada a la Mare de Déu per extensió Dedicar un monument a un personatge transitiu Posar una obra sota el patronatge d’algú inscrivint-hi el seu nom per extensió Oferir en homenatge Dedicar un record a algú transitiu Aplicar o emprar alguna cosa a un ús especial pronominal Dedicar-se a l’estudi, a la família
Informació complementària
Traducció