Es mostren 88939 resultats

■ defallir

■ defallir

verb intransitiu Perdre el coratge o ànim, caure en feblesa Animem-lo perquè no defalleixi en l’empresa antigament Fallir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defalt

■ defalt

masculí Falta, defecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defecació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defecació</title>

Partició sil·làbica: de_fe_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. defaecatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Operació de defecar un líquid.
    2. defecació del most viticultura, indústries vinícoles Operació per mitjà de la qual hom separa els grans, les pells i les impureses del most per sedimentació abans que aquest fermenti.
  2. fisiologia Expulsió de la femta per l’anus.

■ defecació

femení Operació de defecar un líquid defecació del most viticultura, indústries vinícoles Operació per mitjà de la qual hom separa els grans, les pells i les impureses del most per sedimentació abans que aquest fermenti fisiologia Expulsió de la femta per l’anus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defecar

■ defecar

verb transitiu Clarificar un líquid, purificar-lo, llevant-li les impureses que l’enterboleixen intransitiu Expellir els excrements
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defecció

■ defecció

femení Acció d’abandonar una persona o una causa a la qual hom està lligat per un acte, per un deure Perderen per la defecció dels aliats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defecte</title>

Etimologia: del ll. defectus, -us, íd., der. de deficĕre ‘mancar, no ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Mancança.
    2. dret Omissió d’algun requisit que la llei exigeix en els actes jurídics i que, si és essencial, produeix la nul·litat de l’acte.
    3. defecte de forma dret processal Falta derivada de la no-aplicació de les normes processals en una causa, que pot arribar a produir la nul·litat de les actuacions.
  2. Insuficiència de la quantitat d’una cosa. Pecar per excés o per defecte.
    1. Imperfecció, allò que en una persona o una cosa no és com ha d’ésser. Aquest abric té el defecte que és massa llarg. Tenir un defecte de pronunciació.
    2. tecnologia Imperfecció, irregularitat o deformació, externa o interna, que presenten les peces en qualsevol de les fases de fabricació.
  4. cristal·lografia Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
  5. defecte de massa física nuclear Diferència entre la suma de les masses dels nucleons que componen un nucli atòmic i la massa del nucli enter, o entre la massa dels components d’un àtom i la de l’àtom enter.
  6. per defecte física Dit d’una mesura realitzada fent aproximacions successives al valor exacte mitjançant valors estrictament inferiors a aquest.

■ defecte

masculí Mancança dret Omissió d’algun requisit que la llei exigeix en els actes jurídics i que, si és essencial, produeix la nullitat de l’acte defecte de forma dret processal Falta derivada de la no-aplicació de les normes processals en una causa, que pot arribar a produir la nullitat de les actuacions Insuficiència de la quantitat d’una cosa Pecar per excés o per defecte Imperfecció, allò que en una persona o una cosa no és com ha d’ésser Aquest abric té el defecte que és massa llarg Tenir un defecte de pronunciació tecnologia Imperfecció, irregularitat o deformació, externa o interna, que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defectibilitat

■ defectibilitat

femení Qualitat de defectible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defectible

■ defectible

adjectiu Que pot faltar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defectiu
| defectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defectiu</title>

Partició sil·làbica: de_fec_tiu
Etimologia: del ll. defectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que manca d’alguna cosa.
  2. especialment gramàtica Dit del nom o del verb al qual manca alguna forma de la declinació o de la conjugació. Ex.: caldre.

■ defectiu
| defectiva

adjectiu Que manca d’alguna cosa especialment gramàtica Dit del nom o del verb al qual manca alguna forma de la declinació o de la conjugació Ex caldre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defectuós
| defectuosa

■ defectuós
| defectuosa

adjectiu Que té algun defecte o alguna imperfecció Una expressió defectuosa Un text defectuós
Informació complementària
Traducció