Es mostren 88951 resultats

definidor
| definidora

definidor
| definidora

definir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">definir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. definīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Assenyalar els límits d’una cosa; fixar, determinar. Definir els poders d’algú. Hom no pot definir ni el temps ni el lloc en què això s’esdevingué.
    2. pronominal En un assumpte determinat, manifestar algú obertament la seva manera de pensar o la seva actitud. Sempre es definí com a socialista.
    3. transitiu cristianisme Fixar el sentit d’un punt doctrinal o disciplinari, decidir en estil dogmàtic.
  1. transitiu
    1. Explicar (una cosa) pels seus atributs, donar-ne una idea exacta. Primer cal definir la cosa. És un home difícil de definir.
    2. especialment Explicar el veritable sentit d’un mot o una expressió.
    1. intransitiu Tenir la fi en tal o tal punt, anar a parar o a acabar.
    2. intransitiu Anar disminuint l’amplària, el gruix, etc., d’alguna cosa fins a esdevenir nul.
    3. transitiu Definir les pinces d’un vestit.
    4. transitiu Posar fi a alguna cosa.
    5. transitiu especialment Pagar el que resta a satisfer d’un compte, d’un deute.

definir

definit
| definida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">definit</title>

Accessory
Etimologia: de definir
Body
    adjectiu
  1. Que té límits fixats; concret. Un color definit. Un soroll definit. Una ideologia ben definida.
  2. Determinat en grandària o en extensió.
  3. gramàtica Concepte gramatical (oposat a indefinit) aplicat sobretot a l’article (el, la, els, les, definits, enfront d’un, una, uns, unes, indefinits).

definit
| definida

definitiu
| definitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">definitiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_fi_ni_tiu
Etimologia: el ll. definitīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
Body
  1. adjectiu
    1. Que posa fi a una cosa, a un afer. Una sentència definitiva.
    2. No subjecte a canvi. Un reglament definitiu.
  2. en definitiva locució adverbial
    1. D’una manera definitiva.
    2. Al capdavall, comptat i debatut. En definitiva, resulta que no és tan bo com sembla.

definitiu
| definitiva

definitivament

definitivament

Informació complementària

definitori
| definitòria

definitori
| definitòria

deflació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_fla_ci_ó
Etimologia: de l’angl. deflation ‘desinflament’, der. del ll. deflare ‘desinflar’, generalitzat en economia a partir del 1918 (v. inflació)
Body
    femení
  1. economia Situació en què la baixa de preus, fruit d’una insuficiència de demanda, determina un augment del valor del diner.
  2. geomorfologia Acció de transport efectuada pel vent, que arrossega les partícules fines no aglomerades que formen un sòl i les acumula en depressions allunyades.

deflació

deflacionista

deflacionista

deflactació

deflactació

deflactar

deflactar

Informació complementària