Es mostren 88940 resultats

■ definitori
| definitòria

■ definitori
| definitòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la definició Judici definitori El Concili Vaticà II no promulgà cap text definitori masculí catolicisme Cos de religiosos definidors Lloc on es reuneixen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflació</title>

Partició sil·làbica: de_fla_ci_ó
Etimologia: de l’angl. deflation ‘desinflament’, der. del ll. deflare ‘desinflar’, generalitzat en economia a partir del 1918 (v. inflació)
    femení
  1. economia Situació en què la baixa de preus, fruit d’una insuficiència de demanda, determina un augment del valor del diner.
  2. geomorfologia Acció de transport efectuada pel vent, que arrossega les partícules fines no aglomerades que formen un sòl i les acumula en depressions allunyades.

■ deflació

femení economia Situació en què la baixa de preus, fruit d’una insuficiència de demanda, determina un augment del valor del diner geomorfologia Acció de transport efectuada pel vent, que arrossega les partícules fines no aglomerades que formen un sòl i les acumula en depressions allunyades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflacionista

■ deflacionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a la deflació Que tendeix a produir la deflació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deflactació

deflactació

femení economia Operació de deflactar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflactar

■ deflactar

verb transitiu economia Transformar una determinada quantitat expressada en termes monetaris nominals en una altra d’expressada en termes reals, és a dir, en moneda constant referida a un any concret
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

deflactor

deflactor

masculí economia Factor de relació entre una quantitat expressada en termes monetaris nominals i la mateixa quantitat en termes monetaris reals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflagració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflagració</title>

Partició sil·làbica: de_fla_gra_ci_ó
Etimologia: del ll. deflagratio, -ōnis ‘incendi, combustió’ 1a font: 1868, DLCo.
femení química i armament Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.

■ deflagració

femení química i armament Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflagrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflagrar</title>

Etimologia: del ll. deflagrare ‘cremar-se del tot’ 1a font: 1868, DLCo.
    verb química
  1. intransitiu
    1. Cremar, una substància, per deflagració.
    2. Explotar produint una ona de pressió que es propaga a velocitat subsònica.
  2. transitiu Fer deflagrar (una substància).

■ deflagrar

verb química intransitiu Cremar, una substància, per deflagració Explotar produint una ona de pressió que es propaga a velocitat subsònica transitiu Fer deflagrar una substància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflectir

■ deflectir

verb transitiu Desviar alguna cosa de la seva direcció natural Les lents deflecteixen els raigs de llum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deflector
| deflectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deflector</title>

Etimologia: de deflectir
  1. adjectiu
    1. Que produeix una deflexió. Placa deflectora.
    2. tub deflector metal·lúrgia Tub d’una llargada suficient per a refredar els gasos que han d’entrar en un forn.
  2. masculí automòbil, automobilisme
    1. Finestreta que pot girar sobre un eix vertical, fixada a les portes del davant dels automòbils, que permet l’entrada de més o menys aire, segons la seva orientació.
    2. Pantalla que hom disposa damunt de la cabina d’un camió per tal de millorar-ne la penetració aerodinàmica a altes velocitats.
  3. masculí hidràulica Dispositiu que desvia el raig que fa anar una turbina d’acció quan disminueix bruscament la càrrega d’aquesta.
  4. masculí motors Cap dels pistons utilitzats en els motors de dos temps.

■ deflector
| deflectora

adjectiu Que produeix una deflexió Placa deflectora tub deflector metallúrgia Tub d’una llargada suficient per a refredar els gasos que han d’entrar en un forn masculí automòbil, automobilisme Finestreta que pot girar sobre un eix vertical, fixada a les portes del davant dels automòbils, que permet l’entrada de més o menys aire, segons la seva orientació Pantalla que hom disposa damunt de la cabina d’un camió per tal de millorar-ne la penetració aerodinàmica a altes velocitats masculí hidràulica Dispositiu que desvia el raig que fa anar una turbina d’acció quan disminueix bruscament la…
Traducció