Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ degeneratiu

| degenerativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degeneratiu</title>

Partició sil·làbica: de_ge_ne_ra_tiu
Etimologia: de degenerar

adjectiu Relatiu o pertanyent a la degeneració.

■ degeneratiu

| degenerativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la degeneració

■ degenerescència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degenerescència</title>

Partició sil·làbica: de_ge_ne_res_cèn_ci_a
Etimologia: de degenerescent

femení Degeneració, especialment d’un cos organitzat.

■ degenerescència

femení Degeneració, especialment d’un cos organitzat

■ degenerescent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degenerescent</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre el ll. degenerare ‘degenerar’ amb el sufix ll. -escens, participi pres. dels verbs incoatius en -esco (cf. fosforescent, putrescent)

adjectiu Que sofreix degeneració.

■ deglució

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deglució</title>

Partició sil·làbica: de_glu_ci_ó
Etimologia: contracció de deglutició

femení fisiologia Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.

■ deglució

femení fisiologia Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac

■ deglutició

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deglutició</title>

Partició sil·làbica: de_glu_ti_ci_ó
Etimologia: de deglutir

femení fisiologia Deglució.

■ deglutinació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deglutinació</title>

Partició sil·làbica: de_glu_ti_na_ci_ó
Etimologia: de de(a)glutinació

femení fonètica, fonologia En un mot, terme emprat per a designar l’afèresi d’una porció considerada com a element independent de l’article o d’una preposició.

■ deglutinació

femení fonètica, fonologia En un mot, terme emprat per a designar l’afèresi d’una porció considerada com a element independent de l’article o d’una preposició

■ deglutir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deglutir</title>

Etimologia: del ll. deglutire, íd. 1a font: 1803, DEst.

verb transitiu Empassar-se els aliments.

■ degolla

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degolla</title>

Etimologia: de degollar 1a font: 1580

femení

1. Degollament.
2. entrar a degolla Assaltar una població expugnada, una fortalesa, etc., sense donar quarter.
3. passar a degolla (l’enemic vençut) No donar-li quarter.
història del dret Pena per la qual hom podia degollar un dels animals a qui entrava indegudament bestiar en un pasturatge.

femení Degollament entrar a degolla Assaltar una població expugnada, una fortalesa, etc, sense donar quarter passar a degolla l’enemic vençut No donar-li quarter història del dret Pena per la qual hom podia degollar un dels animals a qui entrava indegudament bestiar en un pasturatge

■ degollació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degollació</title>

Partició sil·làbica: de_go_lla_ci_ó
Etimologia: del ll. decollatio -ōnis, íd.

femení degollament 1.

■ degollació

femení degollament 1

■ degollada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degollada</title>

Etimologia: de degollar

femení

degollament 1.
construcció Junt entre dos maons d’una mateixa filada.

■ degollada

femení degollament 1 construcció Junt entre dos maons d’una mateixa filada

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ degeneratiu | degenerativa

■ degeneratiu | degenerativa

■ degenerescència

■ degenerescent

■ deglució

■ deglutició

■ deglutinació

■ deglutir

■ degolla

■ degollació

■ degollada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ degeneratiu

| degenerativa

■ degeneratiu

| degenerativa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia