Es mostren 88939 resultats

■ deixalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deixalla</title>

Partició sil·làbica: dei_xa_lla
Etimologia: de deixar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. [generalment en pl] Allò que hom deixa de banda com a inservible o inaprofitable. Sempre va vestit amb les deixalles del seu germà gran.
    2. [generalment en pl] especialment Ossos, peles, trossos de vianda no aprofitats, etc., que resten al plat després de menjar.
    3. figuradament Persona que no val per a res.
  2. Seqüela, ròssec. La seva coixesa és una deixalla de l’accident.

■ deixalla

femení generalment en pl Allò que hom deixa de banda com a inservible o inaprofitable Sempre va vestit amb les deixalles del seu germà gran generalment en pl especialment Ossos, peles, trossos de vianda no aprofitats, etc, que resten al plat després de menjar figuradament Persona que no val per a res Seqüela, ròssec La seva coixesa és una deixalla de l’accident
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixalleria

■ deixalleria

femení ecologia Installació de recepció i emmagatzematge selectius de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixament

■ deixament

masculí Acció de deixar Estat de qui es deixa, de qui no té cura de la seva persona Abatiment, manca de vigor dret Cessió, desistiment o renúncia de béns, de drets o d’accions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deixant</title>

Partició sil·làbica: dei_xant
Etimologia: de deixar
    masculí
  1. Solc que una nau o un altre mòbil deixa darrere seu a la superfície de l’aigua.
  2. per extensió Rastre de llum, de fum, etc., que deixa un objecte mòbil, com la línia blanca que es veu en el cel, sota certes condicions, després del pas d’un avió per condensació de gotes d’aigua o cristalls de gel.

■ deixant

masculí Solc que una nau o un altre mòbil deixa darrere seu a la superfície de l’aigua per extensió Rastre de llum, de fum, etc, que deixa un objecte mòbil, com la línia blanca que es veu en el cel, sota certes condicions, després del pas d’un avió per condensació de gotes d’aigua o cristalls de gel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deixar</title>

Partició sil·làbica: dei_xar
Etimologia: del ll. laxare ‘afluixar’, der. de laxus ‘fluix’, que donà l’ant. leixar, alterat probablement per la prep. de2, freqüent en construccions amb aquest verb 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Cessar de subjectar, d’usar, de posseir. Deixa el xerrac i agafa la serra.
    2. deixar anar Cessar de subjectar o de retenir (algú o alguna cosa) permetent que se’n vagi. Deixar anar una corda. Deixa anar l’aigua, que regarem.
    3. deixar anar figuradament No retenir, algú, un impuls fisiològic o moral. Deixar anar un rot. Deixar anar un crit, un renec.
    4. deixar anar figuradament Cessar de retenir (un càrrec, una situació de privilegi, etc.).
    5. deixar-hi la pell (o la vida) Morir en una empresa.
    6. no deixar de petja Perseguir insistentment (algú). No el deixaré de petja fins que no m’hagi pagat.
    7. no deixar d’ull No perdre de vista.
    1. usat absolutament i pronominal Cessar de tenir cura de la pròpia persona. Era molt polit, però ara s’ha deixat molt.
    2. deixar-se anar pronominal Deixar-se.
  3. transitiu
    1. Posar o col·locar, algú, (allò que subjecta) en un lloc. On he deixat les claus? Vaig deixar el nen al llit.
    2. per extensió Una cosa fer una marca, un senyal que resta com a empremta. El got ha deixat una marca a la taula.
    3. figuradament La discussió d’ahir em va deixar molt mal record.
    4. usat absolutament Desprendre tint una cosa tenyida. Aquesta roba deixa.
    5. usat absolutament Produir guany. La collita d’enguany ha deixat molt. Té un negoci que deixa força.
    1. transitiu Precedint un infinitiu, permetre de, no impedir de. Ha deixat caure el martell que duia a la mà. Deixa’l fer. Deixar escapar un pres.
    2. pronominal Deixar-se caure. Deixar-se manar. Deixar-se agafar.
    3. deixar córrer (una cosa) figuradament No insistir-hi, cessar d’ocupar-se’n. Volia comprar una casa, però ho he deixat córrer.
    4. deixar passar el temps (o les hores, o els dies, etc.) Passar el temps, les hores, els dies, etc., sense obrar en un sentit determinat.
    5. deixar-se caure (en un lloc) Anar-hi, aturar-s’hi, deliberadament.
    6. deixar-se dur (o portar) (per una passió, per un impuls) figuradament Obrar per la força d’aquesta passió, d’aquest impuls.
    7. deixar-se veure Aparèixer en públic, presentar-se a algú, visitar-lo.
    8. no deixar perdre res Aprofitar-ho tot.
    9. no deixar viure Molestar contínuament.
  5. transitiu Cessar d’ésser o d’estar en un lloc, d’anar per un indret. Ha deixat Barcelona i s’ha instal·lat a Girona. Deixem el camí i agafem la drecera.
  6. transitiu Cessar d’ésser o d’estar amb una persona, de tenir-hi relació, tracte; abandonar. Per ella ha deixat dona i fills.
    1. transitiu Fer que resti (una persona o una cosa), no agafar-la, no emportar-se-la, no fer-la seguir. Deixar el paraigua a casa. Deixar els nens amb l’àvia. No té gana: ha deixat tota la carn.
    2. pronominal En Joan s’ha deixat barba.
    3. transitiu En morir, ha deixat tres fills, una gran fortuna, molts deutes, una bona reputació.
    4. pronominal Descuidar-se, oblidar (alguna cosa). Et volia dur el llibre, però me l’he deixat.
    5. deixar de banda No tenir en compte; ignorar. Deixar de banda els escrúpols i tirar al dret.
    6. deixar endarrere (o darrere, o enrere) (algú) Passar-lo, avançar-lo.
    7. deixar endarrere (o darrere, o enrere) (algú) figuradament Ultrapassar-lo en mèrit.
    8. no deixar res per verd Agafar-ho, aprofitar-ho tot sense fer excepcions.
  8. transitiu Fer que resti (una persona o una cosa) en un estat determinat. No l’amoïnis: deixa’l tranquil. Deixar un espai en blanc. Deixar una feina ben feta.
    1. transitiu No prosseguir (alguna cosa), renunciar-hi, abstenir-se de fer-la. Ha deixat els estudis. Si hereta deixarà el treball.
    2. pronominal Deixeu-vos de ximpleries.
  10. transitiu
    1. Precedint un infinitiu introduït amb la preposició de, cessar, acabar. Això ha deixat de tenir interès. Deixar de fer, de dir, d’estudiar. No deixa de molestar.
    2. no deixar de (fer alguna cosa) Fer-la malgrat qualsevol motiu en contra. No deixaré de fer-ho encara que s’hi oposi. Això no deixa de molestar-me.
  11. transitiu
    1. Cessar de retenir (una cosa) i posar-la en possessió d’altri. Han deixat la fàbrica als treballadors.
    2. especialment Llegar. L’oncle, en morir, em deixà una caseta.
    3. especialment Cedir (una cosa) per a usar-la un cert temps; prestar. Deixa’m el llapis. Li he deixat diners per a passar la setmana.
  12. transitiu
    1. Fer que algú continuï tenint (alguna cosa), no prendre-la-hi, no desposseir-l’en. El tribunal ha deixat els fills a la mare.
    2. deixar (alguna cosa) per a (algú) No imitar-lo en alguna cosa que hom desaprova. Els plors, deixa’ls per als nens.

■ deixar

verb transitiu Cessar de subjectar, d’usar, de posseir Deixa el xerrac i agafa la serra deixar anar Cessar de subjectar o de retenir algú o alguna cosa permetent que se’n vagi Deixar anar una corda Deixa anar l’aigua, que regarem deixar anar figuradament No retenir, algú, un impuls fisiològic o moral Deixar anar un rot Deixar anar un crit, un renec deixar anar figuradament Cessar de retenir un càrrec, una situació de privilegi, etc deixar-hi la pell o la vida Morir en una empresa no deixar de petja Perseguir insistentment algú No el deixaré de petja fins que no m’hagi pagat no deixar d’ull…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixat1

■ deixat1

masculí Efecte persistent d’una cosa que ha cessat La grip té mal deixat Aquesta ressaca és el deixat de la llevantada d’ahir Regust, sabor Aquell vi és de bona bevenda, però té un deixat aspre Manera com queda una cosa en deixar-la acabada acabat Aquesta roba té un bon deixat Vegeu també deixat 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixat2
| deixada

■ deixat2
| deixada

adjectiu Que no posa cura en les coses pròpies, descurós, negligent És un deixat mai no sap on ha posat les coses anar molt deixat Ésser descurós en el vestir Vegeu també deixat 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixatar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deixatar</title>

Partició sil·làbica: dei_xa_tar
Etimologia: del ll. exaptare ‘adaptar, lligar’, que degué prendre el sentit de ‘deslligar, desfer’, com a forma negativa de aptus, aptare 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fer que un sòlid en contacte amb un líquid es disgregui i s’hi mescli.
  2. pronominal figuradament Perdre vigor, consistència, etc., una obra literària, una actuació, una conferència, etc.

■ deixatar

verb transitiu Fer que un sòlid en contacte amb un líquid es disgregui i s’hi mescli pronominal figuradament Perdre vigor, consistència, etc, una obra literària, una actuació, una conferència, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixeble
| deixebla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deixeble</title>

Partició sil·làbica: dei_xe_ble
Etimologia: del ll. dĭscĭpŭlus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. masculí i femení Persona que rep l’ensenyament d’un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató.
    2. masculí Bíblia Cadascun dels membres del grup dels dotze apòstols.
    3. masculí Bíblia Cadascun dels seguidors de Jesús, enviats per ell a predicar, que constitueixen el grup dels setanta (o setanta-dos) deixebles.
  2. masculí i femení Persona que segueix la doctrina d’algú. En això els romans són deixebles dels grecs.

■ deixeble
| deixebla

masculí i femení Persona que rep l’ensenyament d’un mestre Aristòtil fou deixeble de Plató masculí Bíblia Cadascun dels membres del grup dels dotze apòstols masculí Bíblia Cadascun dels seguidors de Jesús, enviats per ell a predicar, que constitueixen el grup dels setanta o setanta-dos deixebles masculí i femení Persona que segueix la doctrina d’algú En això els romans són deixebles dels grecs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixia

■ deixia

femení Cosa deixada a algú Tinc un calaix ple de deixies per tornar generalment en pl Deixalla
Traducció