Es mostren 88939 resultats

■ deliberatiu
| deliberativa

■ deliberatiu
| deliberativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la deliberació Vot consultiu i deliberatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delicadament

■ delicadament

adverbi D’una manera delicada, amb delicadesa Viure delicadament Captenir-se delicadament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delicadesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delicadesa</title>

Etimologia: de delicat 1a font: 1660, DTo.
    femení
    1. Qualitat de delicat. La delicadesa d’un menjar, d’un perfum. La delicadesa de les seves faccions. La delicadesa de les seves paraules, dels seus procediments.
    2. Acció delicada. Va tenir la delicadesa de convidar-nos.
  2. plural Coses delicades. Menjars exquisits, bons vins i altres delicadeses.

■ delicadesa

femení Qualitat de delicat La delicadesa d’un menjar, d’un perfum La delicadesa de les seves faccions La delicadesa de les seves paraules, dels seus procediments Acció delicada Va tenir la delicadesa de convidar-nos plural Coses delicades Menjars exquisits, bons vins i altres delicadeses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delicadura

■ delicadura

femení Delicadesa, especialment en el tractament plural Delicadeses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delicat
| delicada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delicat</title>

Etimologia: del ll. delĭcatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Que és d’una finor extrema. Perfums delicats. Menjars delicats.
    2. figuradament Faccions delicades. Pensaments delicats.
    1. Sensible a les menors impressions exteriors, fàcil de deteriorar-se o espatllar-se. Té la pell molt delicada. La camèlia és una flor molt delicada. Una roba delicada.
    2. Feble, malaltís. Tenir la vista delicada. És una persona molt delicada. Salut delicada.
  3. Que demana d’ésser executat o tractat amb una gran cura, amb habilitat. Una operació delicada. Un assumpte delicat.
    1. Dotat d’una gran finesa d’apreciació, capaç de fer les distincions més subtils. Un paladar delicat. Una orella molt delicada per a la música.
    2. De mal acontentar. Ésser molt delicat en el menjar.
    3. Escrupolós. Ésser molt delicat en matèria d’honor.
    1. Dotat d’una gran finesa d’execució, que procedeix amb escrupolositat, amb una gran cura. És molt delicat en el parlar.
    2. per extensió Una manera delicada de fer les coses, de dir les coses.

■ delicat
| delicada

adjectiu Que és d’una finor extrema Perfums delicats Menjars delicats figuradament Faccions delicades Pensaments delicats Sensible a les menors impressions exteriors, fàcil de deteriorar-se o espatllar-se Té la pell molt delicada La camèlia és una flor molt delicada Una roba delicada Feble, malaltís Tenir la vista delicada És una persona molt delicada Salut delicada Que demana d’ésser executat o tractat amb una gran cura, amb habilitat Una operació delicada Un assumpte delicat Dotat d’una gran finesa d’apreciació, capaç de fer les distincions més subtils Un paladar delicat Una orella molt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delícia</title>

Partició sil·làbica: de_lí_ci_a
Etimologia: del ll. delĭcĭae, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Plaer intens i exquisit. Quina delícia, de sentir-lo a cantar!
  2. Allò que plau, que delecta. La nena, amb aquells ulls, és una delícia. El jardí de les delícies.

■ delícia

femení Plaer intens i exquisit Quina delícia, de sentir-lo a cantar Allò que plau, que delecta La nena, amb aquells ulls, és una delícia El jardí de les delícies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deliciós
| deliciosa

■ deliciós
| deliciosa

adjectiu Que causa delícia Fa un temps deliciós És una noia deliciosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deliciosament

■ deliciosament

adverbi D’una manera deliciosa Cantar deliciosament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delicte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delicte</title>

Etimologia: del ll. delictum, íd. 1a font: 1398, Metge
    masculí
  1. dret penal
    1. Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena. Cometre un delicte. Delicte perseguible a instància de part, d’ofici.
    2. cos del delicte Objecte material amb el qual o sobre el qual ha estat comès un delicte.
    3. en flagrant delicte En el moment de cometre’l.
  2. per extensió Ha comès el delicte de no saludar-me.

■ delicte

masculí dret penal Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena Cometre un delicte Delicte perseguible a instància de part, d’ofici cos del delicte Objecte material amb el qual o sobre el qual ha estat comès un delicte en flagrant delicte En el moment de cometre’l per extensió Ha comès el delicte de no saludar-me
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delictiu
| delictiva

■ delictiu
| delictiva

adjectiu Delictuós
Traducció