Es mostren 88951 resultats

■ delmador

■ delmador

masculí història Delmer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delmar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delmar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: b. ll. decimare, íd. 1a font: 1400
    verb transitiu
    1. Separar una persona o una cosa de cada deu.
    2. Matar-ne un de cada deu com a càstig. La ciutat fou presa i els habitants foren delmats.
    1. Causar una gran mortaldat la guerra, les malalties, la fam o qualsevol altra calamitat. Delmar les forces enemigues.
    2. per extensió La pedregada ha delmat els camps.
  3. història
    1. Aplicar el delme (als fruits, les rendes, els beneficis).
    2. Pagar el delme.



    4. Vegeu també:
    delmar2

■ delmar1

verb transitiu Separar una persona o una cosa de cada deu Matar-ne un de cada deu com a càstig La ciutat fou presa i els habitants foren delmats Causar una gran mortaldat la guerra, les malalties, la fam o qualsevol altra calamitat Delmar les forces enemigues per extensió La pedregada ha delmat els camps història Aplicar el delme als fruits, les rendes, els beneficis Pagar el delme Vegeu també delmar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

delmar2

delmar2

masculí antigament Delmari Vegeu també delmar 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delmari

■ delmari

masculí història del dret Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc, tenien dret a cobrar delme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delme</title>

Etimologia: del ll. dĕcĭmum ‘desena part’ 1a font: 1242
    masculí història
  1. Exacció consistent en una desena part de fruits, de rendes o de beneficis.
  2. Impost del deu per cent sobre els productes de la terra, destinat a assegurar el manteniment del clericat i dels edificis religiosos.
  3. A Catalunya, als segles XIII-XVI, deu per cent dels productes de la terra que pagaven alguns pagesos de remença a llurs senyors territorials.

■ delme

masculí història Exacció consistent en una desena part de fruits, de rendes o de beneficis Impost del deu per cent sobre els productes de la terra, destinat a assegurar el manteniment del clericat i dels edificis religiosos A Catalunya, als segles XIII-XVI, deu per cent dels productes de la terra que pagaven alguns pagesos de remença a llurs senyors territorials
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delmer
| delmera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delmer</title>

Etimologia: de delme 1a font: 1386
    història
  1. masculí Encarregat de recollir els delmes.
  2. adjectiu Delmable. Terres delmeres.
  3. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al delme.
    2. casa delmera Als segles XIII-XVII, dins una determinada demarcació territorial, casa on calia anar a portar els delmes.

■ delmer
| delmera

història masculí Encarregat de recollir els delmes adjectiu Delmable Terres delmeres adjectiu Relatiu o pertanyent al delme casa delmera Als segles XIII-XVII, dins una determinada demarcació territorial, casa on calia anar a portar els delmes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

delmeser

delmeser

masculí història Delmer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

delònix


<title type="display">delònix</title>

masculí botànica Gènere d’arbres de la família de les cesalpiniàcies (Delonix regia), de capçada ampla, de fulles bipinnades i de vistoses flors de color de taronja o escarlata disposades en raïm.

delònix

masculí botànica Gènere d’arbres de la família de les cesalpiniàcies Delonix regia , de capçada ampla, de fulles bipinnades i de vistoses flors de color de taronja o escarlata disposades en raïm
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delta</title>

Etimologia: del gr. delta, íd.; el sentit de ‘certa desembocadura fluvial’ prové de la forma triangular d’aquest accident geogràfic, semblant a la forma majúscula d’aquella lletra grega 1a font: 1888, DLab.
  1. femení
    1. Nom de la quarta lletra de l’alfabet grec [δ Δ].
    2. heràldica Moble que representa aquesta lletra (en forma de triangle equilàter buit).
  2. masculí geomorfologia Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la desembocadura.
  3. en delta electrotècnia En triangle.
  4. metall delta metal·lúrgia Varietat de llautó compost de coure, de zinc i de ferro.

■ delta

femení Nom de la quarta lletra de l’alfabet grec δ Δ heràldica Moble que representa aquesta lletra en forma de triangle equilàter buit masculí geomorfologia Espai de terra, generalment de forma triangular, que els alluvions d’un riu formen a la desembocadura en delta electrotècnia En triangle metall delta metallúrgia Varietat de llautó compost de coure, de zinc i de ferro
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deltaic
| deltaica

■ deltaic
| deltaica

adjectiu Relatiu o pertanyent a un delta
Traducció