Es mostren 88940 resultats

■ deltoide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deltoide</title>

Partició sil·làbica: del_toi_de
Etimologia: de delta i -oide 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que té la forma d’una delta majúscula. Fulla deltoide.
    2. múscul deltoide (o simplement deltoide m) anatomia Múscul que relliga el braç a l’espatlla.
  2. femení geometria Hipocicloide en què r=3a, on r és el radi de la circumferència fixa i a el de la mòbil.

■ deltoide

adjectiu Que té la forma d’una delta majúscula Fulla deltoide múscul deltoide o simplement deltoide m anatomia Múscul que relliga el braç a l’espatlla femení geometria Hipocicloide en què r =3 a , on r és el radi de la circumferència fixa i a el de la mòbil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delusió

■ delusió

femení Engany que pateix la ment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delusori
| delusòria

■ delusori
| delusòria

adjectiu Enganyós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delusòriament

■ delusòriament

adverbi Enganyosament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dem-

■ dem-

Forma prefixada del mot grec dē͂mos , que significa ‘poble’ Ex demagògia
Gran Diccionari de la llengua catalana

dema


<title type="display">dema</title>

Etimologia: der. regressiu de demet, entès com un dimin
femení metal·lúrgia En l’antiga farga catalana, anella rectangular de ferro que era incrustada entre la pedra i el demet per tal de fixar-lo.

dema

femení metallúrgia En l’antiga farga catalana, anella rectangular de ferro que era incrustada entre la pedra i el demet per tal de fixar-lo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">demà</title>

Homòfon: damà
Etimologia: del ll. vg. de mane, ll. cl. cras de mane ‘demà de bon matí’, amb el primer element de l’expressió sobreentès més tard i amb generalització de sentit de la resta 1a font: s. XIV, Llull
  1. adverbi
    1. El dia que segueix immediatament el d’avui. Ho faré demà. Demà serà diumenge. Demà a la nit. De demà en vuit.
    2. per extensió En un temps futur indeterminat. Actualment sí, però demà qui sap.
    3. demà passat (o passat demà) El dia que fa dos després d’avui.
    4. demà passat l’altre (o demà passat no, l’altre) El dia que fa dos després de demà.
    5. demà que El dia (futur) que.
  2. masculí
    1. Futur, esdevenidor. Un poble que rebutja el seu passat, mal prepara el seu demà.
    2. no pensar en (o en el) demà No ésser previsor.

■ demà

adverbi El dia que segueix immediatament el d’avui Ho faré demà Demà serà diumenge Demà a la nit De demà en vuit per extensió En un temps futur indeterminat Actualment sí, però demà qui sap demà passat o passat demà El dia que fa dos després d’avui demà passat l’altre o demà passat no , l’altre El dia que fa dos després de demà demà que El dia futur que masculí Futur, esdevenidor Un poble que rebutja el seu passat, mal prepara el seu demà no pensar en o en el demà No ésser previsor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

demaciacis


<title type="display">demaciacis</title>

Partició sil·làbica: de_ma_ci_a_cis
    masculí botànica
  1. plural Grup de fongs amb les hifes de color bru, que inclou formes majoritàriament saprofítiques, bé que algunes són paràsites de plantes i, unes poques, d’animals i de l’home.
  2. singular Fong del grup dels demaciacis.

demaciacis

masculí botànica plural Grup de fongs amb les hifes de color bru, que inclou formes majoritàriament saprofítiques, bé que algunes són paràsites de plantes i, unes poques, d’animals i de l’home singular Fong del grup dels demaciacis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demacració

■ demacració

femení Pèrdua de carns, especialment per manca de nutrició Magror extrema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demacrar

■ demacrar

verb transitiu Causar demacració en algú El consum de drogues li havia demacrat la cara pronominal Sofrir demacració
Informació complementària