Es mostren 88951 resultats

■ demà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">demà</title>

Homòfon: damà
Etimologia: del ll. vg. de mane, ll. cl. cras de mane ‘demà de bon matí’, amb el primer element de l’expressió sobreentès més tard i amb generalització de sentit de la resta 1a font: s. XIV, Llull
  1. adverbi
    1. El dia que segueix immediatament el d’avui. Ho faré demà. Demà serà diumenge. Demà a la nit. De demà en vuit.
    2. per extensió En un temps futur indeterminat. Actualment sí, però demà qui sap.
    3. demà passat (o passat demà) El dia que fa dos després d’avui.
    4. demà passat l’altre (o demà passat no, l’altre) El dia que fa dos després de demà.
    5. demà que El dia (futur) que.
  2. masculí
    1. Futur, esdevenidor. Un poble que rebutja el seu passat, mal prepara el seu demà.
    2. no pensar en (o en el) demà No ésser previsor.

■ demà

adverbi El dia que segueix immediatament el d’avui Ho faré demà Demà serà diumenge Demà a la nit De demà en vuit per extensió En un temps futur indeterminat Actualment sí, però demà qui sap demà passat o passat demà El dia que fa dos després d’avui demà passat l’altre o demà passat no , l’altre El dia que fa dos després de demà demà que El dia futur que masculí Futur, esdevenidor Un poble que rebutja el seu passat, mal prepara el seu demà no pensar en o en el demà No ésser previsor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dema


<title type="display">dema</title>

Etimologia: der. regressiu de demet, entès com un dimin
femení metal·lúrgia En l’antiga farga catalana, anella rectangular de ferro que era incrustada entre la pedra i el demet per tal de fixar-lo.

dema

femení metallúrgia En l’antiga farga catalana, anella rectangular de ferro que era incrustada entre la pedra i el demet per tal de fixar-lo
Gran Diccionari de la llengua catalana

demaciacis


<title type="display">demaciacis</title>

Partició sil·làbica: de_ma_ci_a_cis
    masculí botànica
  1. plural Grup de fongs amb les hifes de color bru, que inclou formes majoritàriament saprofítiques, bé que algunes són paràsites de plantes i, unes poques, d’animals i de l’home.
  2. singular Fong del grup dels demaciacis.

demaciacis

masculí botànica plural Grup de fongs amb les hifes de color bru, que inclou formes majoritàriament saprofítiques, bé que algunes són paràsites de plantes i, unes poques, d’animals i de l’home singular Fong del grup dels demaciacis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demacració

■ demacració

femení Pèrdua de carns, especialment per manca de nutrició Magror extrema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demacrar

■ demacrar

verb transitiu Causar demacració en algú El consum de drogues li havia demacrat la cara pronominal Sofrir demacració
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demacrat
| demacrada

■ demacrat
| demacrada

adjectiu Extremament amagrit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demagog
| demagoga

■ demagog
| demagoga

masculí i femení Persona que fa demagògia història A l’antiga Grècia, cap del partit popular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demagògia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">demagògia</title>

Partició sil·làbica: de_ma_gò_gi_a
Etimologia: del gr. dēmagōgía, íd.
    femení
  1. Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades.
    1. Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi.
    2. Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.

■ demagògia

femení Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i fallaciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demagògic
| demagògica

■ demagògic
| demagògica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la demagògia o al demagog Parlen de llibertat amb fins purament demagògics Una obra demagògica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demagògicament

■ demagògicament

adverbi A la manera d’un demagog
Traducció