Es mostren 88939 resultats

■ demagog
| demagoga

■ demagog
| demagoga

masculí i femení Persona que fa demagògia història A l’antiga Grècia, cap del partit popular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demagògia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">demagògia</title>

Partició sil·làbica: de_ma_gò_gi_a
Etimologia: del gr. dēmagōgía, íd.
    femení
  1. Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades.
    1. Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi.
    2. Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.

■ demagògia

femení Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i fallaciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demagògic
| demagògica

■ demagògic
| demagògica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la demagògia o al demagog Parlen de llibertat amb fins purament demagògics Una obra demagògica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demagògicament

■ demagògicament

adverbi A la manera d’un demagog
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demanadissa

■ demanadissa

femení Acció collectiva de demanar A darrera hora sempre hi ha una demanadissa d’entrades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demanador1
| demanadora

■ demanador1
| demanadora

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que demana masculí antigament dret processal Demandant Vegeu també demanador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

demanador2
| demanadora

demanador2
| demanadora

adjectiu Que pot ésser demanat o ha d’ésser demanat Vegeu també demanador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demanaire

■ demanaire

masculí i femení Persona que no para mai de demanar una cosa o altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">demanar</title>

Etimologia: del ll. demandare, íd. 1a font: s. XI
    verb
  1. transitiu
    1. Expressar a algú el desig d’obtenir d’ell (alguna cosa). No et puc deixar el llibre que em demanes.
    2. usat absolutament Sempre demanes.
    3. Dir a algú que presenti, que porti, etc. (alguna cosa). Ja fa estona que he demanat la nota al cambrer.
    4. figuradament Voldria demanar-te un servei. Els vençuts demanaren quarter. Han demanat un augment de sou.
    5. demanar almoina (o caritat) Mendicar.
    6. demanar la paraula (o demanar per parlar) En una assemblea, una junta, etc., expressar el desig de parlar.
  2. (o demanar la mà de) transitiu Expressar formalment el desig d’obtenir una noia en matrimoni, tradicionalment en una visita que els pares, els tutors, etc., de l’home, generalment acompanyats d’aquest, fan als pares, els tutors, etc., de la noia.
    1. transitiu Expressar a algú el desig que faci venir (algú altre). En sentir-se morir, demanà el capellà.
    2. transitiu per extensió Et demanen al telèfon.
    3. intransitiu Indicar (trucant, cridant, etc.) que hom vol entrar en una casa, ésser atès en una botiga, etc. Ves a obrir, que demanen.
    4. qui demana? Pregunta que hom fa al qui truca a la porta per saber qui és.
  4. transitiu Preguntar. Demaneu-li què vol. Demanàvem si ens voldríeu donar acolliment.
  5. transitiu Posar (un preu) el venedor a la mercaderia que ofereix. En demanen massa diners, d’aquesta casa vella.
  6. transitiu
    1. Expressar imperativament a algú que esperem d’ell (alguna cosa); exigir. Li demanaré una reparació.
    2. per extensió Demanar a una terra més del que pot produir.
    3. Una cosa tenir necessitat d’una altra, exigir-la. Els sembrats demanen pluja. Aquesta carn demana vi.
    4. Una cosa que ja no serveix, que és massa vella, etc., tenir necessitat d’ésser substituïda per una altra. Aquesta camisa en demana una de nova.
  7. transitiu dret
    1. Formular una petició en judici. Demanar danys i perjudicis.
    2. demanar en judici (o en justícia) Exercitar un dret o una acció davant un jutge o un tribunal; demandar.
  8. transitiu jocs d’entreteniment
    1. En alguns jocs de cartes, obligar a servir la carta del coll que hom ha jugat.
    2. Reclamar una carta o més.
  9. demana! (o demaneu!, o demani!) Exclamació ponderativa que hom fa servir per a evitar una enumeració llarga. I tant si és conegut, demana!

■ demanar

verb transitiu Expressar a algú el desig d’obtenir d’ell alguna cosa No et puc deixar el llibre que em demanes usat absolutament Sempre demanes Dir a algú que presenti, que porti, etc alguna cosa Ja fa estona que he demanat la nota al cambrer figuradament Voldria demanar-te un servei Els vençuts demanaren quarter Han demanat un augment de sou demanar almoina o caritat Mendicar demanar la paraula o demanar per parlar En una assemblea, una junta, etc, expressar el desig de parlar o demanar la mà de transitiu Expressar formalment el desig d’obtenir una noia en matrimoni, tradicionalment en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ demancar

■ demancar

verb intransitiu Minvar
Informació complementària
Traducció