Es mostren 88939 resultats

■ aferrador2

■ aferrador2

masculí història militar Mariner encarregat de tirar les gafes per aferrar el vaixell contrari en abordar-lo Vegeu també aferrador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrall

■ aferrall

masculí agafador 1 Tronc o rengle de pedres posades en alguns camins perquè les bèsties no rellisquin
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrallar-se

■ aferrallar-se

verb pronominal aferrar -se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrament

■ aferrament

masculí Acció d’aferrar o d’aferrar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrant

■ aferrant

adjectiu heràldica Dit de l’ocell de rapinya que té un animal entre les arpes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrapedres

■ aferrapedres

masculí ictiologia pau 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aferrar</title>

Etimologia: de ferro
    verb
  1. transitiu Fixar, subjectar (una cosa) a una altra. Aferra la bicicleta a la tanca del jardí.
  2. transitiu Unir amb una matèria adherent, enganxar. Aferrar un segell al sobre.
  3. pronominal Agafar-se fortament a una cosa. S’aferrà a la barana per no caure.
  4. pronominal Obstinar-se (en una cosa). Aferrar-se a la seva.
  5. pronominal No poder separar-se o deseixir-se (d’algú o d’alguna cosa). Un infant aferrat a la seva mare.
  6. història militar
    1. transitiu Subjectar un altre vaixell al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l’abordatge.
    2. pronominal Aferrar-se dos vaixells.
  7. transitiu marina, marítim
    1. Plegar (una vela) sobre la verga o la botavara.
    2. Fixar fortament (l’àncora) al fons.

■ aferrar

verb transitiu Fixar, subjectar una cosa a una altra Aferra la bicicleta a la tanca del jardí transitiu Unir amb una matèria adherent, enganxar Aferrar un segell al sobre pronominal Agafar-se fortament a una cosa S’aferrà a la barana per no caure pronominal Obstinar-se en una cosa Aferrar-se a la seva pronominal No poder separar-se o deseixir-se d’algú o d’alguna cosa Un infant aferrat a la seva mare història militar transitiu Subjectar un altre vaixell al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l’abordatge pronominal Aferrar-se dos vaixells transitiu marina, marítim Plegar una vela sobre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferratall

■ aferratall

masculí Aferrall, agafador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferraveles

■ aferraveles

masculí marina, marítim Cap prim, fet fort, juntament amb les amantines, en la verga major i la del trinquet, per a poder estirar els penols de les veles en aferrar-les
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferrissadament

■ aferrissadament

adverbi Amb aferrissament
Traducció