Es mostren 88951 resultats

densitometria

densitometria

femení òptica i fotografia Mesura de la densitat òptica d’un medi o de la densitat d’un color
Gran Diccionari de la llengua catalana

densitomètric
| densitomètrica

densitomètric
| densitomètrica

adjectiu òptica i fotografia Relatiu o pertanyent a la densitometria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dent</title>

Etimologia: del ll. dens, dĕntis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. anatomia animal Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se. Dents incisives, canines, premolars i molars. Li surt, li neix, li apunta, una dent. Caure una dent. Esmussar-se les dents.
    2. amb dents i ungles Valent-se de tots els mitjans, aferrissadament. Defensarem amb dents i ungles els nostres drets.
    3. anar armat fins a les dents Portar al damunt moltes armes, anar molt armat.
    4. cruixir (o petar) de dents Fer batre les dents les unes contra les altres pel fred, la por, etc.
    5. deixar-hi les dents En la persecució d’un guany, sortir-hi perdent.
    6. dent de llet Cadascuna de les dents, de la primera dentició dels vertebrats, destinades a caure i a ésser substituïdes per unes altres de permanents.
    7. dent postissa Dent que en substitueix artificialment una de natural.
    8. ensenyar les dents Fer cara a algú.
    9. no passar de les dents (una persona o una cosa) No poder-hi posar afecte, tenir-hi aversió.
    10. parlar entre dents Parlar de manera que no s’entengui el que hom diu.
    11. prendre a dents (una cosa) Posar tota la voluntat en la seva consecució.
    12. riure de les dents enfora No riure francament, sincerament.
    13. tenir les dents esmolades (o venir amb les dents esmolades) Estar disposat a menjar molt.
    14. tenir les dents esmolades (o venir amb les dents esmolades) Estar disposat a disputar-se aferrissadament.
    15. tenir les dents llargues (o tenir bona dent) Tenir molta gana.
    16. voler agafar la lluna amb les dents Pretendre l’impossible.
    1. Cadascuna de les parts sortints de certs objectes, de certes màquines, de certes eines, etc., semblants a una dent.
    2. electrotècnia En una màquina elèctrica, part sortint del ferro (de l’estator o del rotor) compresa entre dues ranures consecutives.
    3. esports En l’alpinisme, pic agut i aïllat.
    4. esports En l’esquí, extremitat de la plataforma de llançament en el trampolí per a salts.
    5. tecnologia Cadascun dels elements tallats sobre el cos base d’una roda (dita roda dentada) d’un engranatge que permeten de transmetre el moviment a una altra roda dentada.
    6. dent de llop arts gràfiques Brunyidor corbat emprat pels relligadors per a brunyir els talls amb canal, format per un tros de pedra d’àgata muntat en un mànec de fusta.
    7. dent de serra construcció Tipus de coberta el perfil de la qual té forma de dents de serra, emprada en naus de fàbrica, formada per la successió de dos aiguavessos d’inclinacions diferents.
    8. dent de serra electrònica Forma d’ona d’una magnitud periòdica que augmenta linealment amb el temps fins a un punt determinat, disminueix bruscament fins a zero i torna a repetir el cicle indefinidament.
  3. arts gràfiques Senyal que hom nota quan, no havent imprès bé un full, no es corresponen les planes de blanc amb les de retiratge.
  4. heràldica En un perfil d’una peça o en una partició, element format per dos segments rectilinis consecutius que formen angle, com imitant les dents d’una serra.
  5. arrendar a dent dret Cedir algú en arrendament les pastures d’una devesa comunal o senyorial, amb la condició que l’arrendatari permeti de pasturar-hi el bestiar del poble o del senyor.
  6. dent de lleó botànica Planta herbàcia de la família de les compostes (Taraxacum officinale), de fulles totes basals en roseta i de capítols grocs solitaris i aquenis terminats en plomall.
  7. dent de mar zoologia Nom donat a diversos mol·luscs de la classe dels escafòpodes, de la família dels dentàlids (Dentalium sp), de conquilla cònica allargada i lleugerament arquejada i amb la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada.

■ dent

femení anatomia animal Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se Dents incisives, canines, premolars i molars Li surt, li neix, li apunta, una dent Caure una dent Esmussar-se les dents amb dents i ungles Valent-se de tots els mitjans, aferrissadament Defensarem amb dents i ungles els nostres drets anar armat fins a les dents Portar al damunt moltes armes, anar molt armat cruixir o petar de dents Fer batre les dents les unes contra les altres pel fred, la por, etc deixar-hi les dents En la persecució d’un guany, sortir-hi perdent dent de llet…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentada

■ dentada

femení Cop de dents d’un animal en escometre Mossegada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentadora

■ dentadora

femení tecnologia Màquina per a tallar les dents d’un engranatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentadura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dentadura</title>

Etimologia: de dentar 1a font: s. XV
    femení
    1. anatomia animal Conjunt de les dents; dentat.
    2. dentadura artificial (o postissa) medicina Pròtesi que substitueix les dents i els teixits subjacents perduts.
  2. heràldica Fila de dents d’angles aguts al llarg de l’escut i tocant-ne la vora interior superior.

■ dentadura

femení anatomia animal Conjunt de les dents dentat dentadura artificial o postissa medicina Pròtesi que substitueix les dents i els teixits subjacents perduts heràldica Fila de dents d’angles aguts al llarg de l’escut i tocant-ne la vora interior superior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dental</title>

Etimologia: de dent 1a font: s. XIII
    1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les dents. Nervis dentals. Cirurgia dental.
    2. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una aproximació de l’àpex de la llengua a la superfície interior de les incisives superiors: [d, t].
  2. masculí agricultura Peça de l’arada on encaixa la rella.

■ dental

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les dents Nervis dentals Cirurgia dental adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una aproximació de l’àpex de la llengua a la superfície interior de les incisives superiors d, t masculí agricultura Peça de l’arada on encaixa la rella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dentàlids


<title type="display">dentàlids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mol·luscs de la classe dels escafòpodes, que inclou les anomenades dents de mar.
  2. singular Mol·lusc de la família dels dentàlids.

dentàlids

masculí zoologia plural Família de molluscs de la classe dels escafòpodes, que inclou les anomenades dents de mar singular Mollusc de la família dels dentàlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentalització

■ dentalització

femení fonètica, fonologia Procés pel qual una articulació no dental s’hi torna per influència d’una articulació dental veïna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentalitzar

■ dentalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Fer dental un so que no ho és
Informació complementària
Traducció