Es mostren 88940 resultats

■ dentadura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dentadura</title>

Etimologia: de dentar 1a font: s. XV
    femení
    1. anatomia animal Conjunt de les dents; dentat.
    2. dentadura artificial (o postissa) medicina Pròtesi que substitueix les dents i els teixits subjacents perduts.
  2. heràldica Fila de dents d’angles aguts al llarg de l’escut i tocant-ne la vora interior superior.

■ dentadura

femení anatomia animal Conjunt de les dents dentat dentadura artificial o postissa medicina Pròtesi que substitueix les dents i els teixits subjacents perduts heràldica Fila de dents d’angles aguts al llarg de l’escut i tocant-ne la vora interior superior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dental</title>

Etimologia: de dent 1a font: s. XIII
    1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les dents. Nervis dentals. Cirurgia dental.
    2. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una aproximació de l’àpex de la llengua a la superfície interior de les incisives superiors: [d, t].
  2. masculí agricultura Peça de l’arada on encaixa la rella.

■ dental

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les dents Nervis dentals Cirurgia dental adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una aproximació de l’àpex de la llengua a la superfície interior de les incisives superiors d, t masculí agricultura Peça de l’arada on encaixa la rella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dentàlids


<title type="display">dentàlids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mol·luscs de la classe dels escafòpodes, que inclou les anomenades dents de mar.
  2. singular Mol·lusc de la família dels dentàlids.

dentàlids

masculí zoologia plural Família de molluscs de la classe dels escafòpodes, que inclou les anomenades dents de mar singular Mollusc de la família dels dentàlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentalització

■ dentalització

femení fonètica, fonologia Procés pel qual una articulació no dental s’hi torna per influència d’una articulació dental veïna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentalitzar

■ dentalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Fer dental un so que no ho és
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dentar</title>

Etimologia: de dent 1a font: 1626
    verb
    1. intransitiu anatomia animal Treure les dents, posar les dents.
    2. transitiu Calcular l’edat (d’un animal, especialment d’un cap de bestiar) a partir de les dents.
  2. transitiu mecànica Fer les dents d’una serra, d’una roda d’engranatge, d’un pinyó, etc.
  3. màquina de dentar tecnologia Dentadora.

■ dentar

verb intransitiu anatomia animal Treure les dents, posar les dents transitiu Calcular l’edat d’un animal, especialment d’un cap de bestiar a partir de les dents transitiu mecànica Fer les dents d’una serra, d’una roda d’engranatge, d’un pinyó, etc màquina de dentar tecnologia Dentadora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentari
| dentària

■ dentari
| dentària

adjectiu dental 1 1 fórmula dentària anatomia animal Expressió numèrica amb la qual hom indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries que hi ha en les mandíbules superior i inferior dels mamífers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentat
| dentada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dentat</title>

Etimologia: de dent 1a font: s. XV
  1. adjectiu Proveït de dents. Una falç dentada. Fulles dentades.
  2. masculí
    1. anatomia animal Conjunt de les dents.
    2. tecnologia Conjunt de dents d’una serra, d’una roda d’engranatge, etc.
  3. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’animal amb les dents d’un esmalt diferent del del cos.
    2. Dit de la peça amb cadascun dels perfils exteriors formats per dents d’angles aguts.
    3. Dit de la partició feta amb dents d’angles aguts.

■ dentat
| dentada

adjectiu Proveït de dents Una falç dentada Fulles dentades masculí anatomia animal Conjunt de les dents tecnologia Conjunt de dents d’una serra, d’una roda d’engranatge, etc adjectiu heràldica Dit de l’animal amb les dents d’un esmalt diferent del del cos Dit de la peça amb cadascun dels perfils exteriors formats per dents d’angles aguts Dit de la partició feta amb dents d’angles aguts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dentatge

dentatge

masculí mecànica Acció de dentar dialectal Dentadura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentcurta

■ dentcurta

femení ictiologia Peix lloro