Es mostren 88939 resultats

■ dentelat
| dentelada

■ dentelat
| dentelada

adjectiu heràldica Dit de la peça amb cadascun dels perfils format per dents més petites i nombroses que el dentat Dit de la partició feta amb dents més petites i nombroses que el dentat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentell

■ dentell

masculí arquitectura En l’entaulament dels temples jònics i corintis, ornament compost per petits cubs de pedra emplaçats sota la cornisa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denteta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denteta</title>

Etimologia: de dent 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Dent petita.
  2. fer denteta (o dentetes)
    1. Fer enveja menjant. Ha demanat llagosta només per fer-li dentetes.
    2. per extensió Quina denteta que li fan els torrons!
    3. figuradament Les efusions dels nuvis li feien denteta.

■ denteta

femení Dent petita fer denteta o dentetes Fer enveja menjant Ha demanat llagosta només per fer-li dentetes per extensió Quina denteta que li fan els torrons figuradament Les efusions dels nuvis li feien denteta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denti-

■ denti-

Forma prefixada del mot llatí dens, dentis, que significa ‘dent’ Ex dentilabial, dentinasal, dentirostre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentició

■ dentició

femení anatomia animal Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denticitat

■ denticitat

femení química Nombre de grups donadors de què disposa un lligand en un compost complex per a formar enllaços coordinats amb un mateix àtom metàllic central
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denticle

■ denticle

masculí Dent molt petita o formació que en té l’aspecte Corpuscle de dentina allotjat a la polpa dentària arquitectura Dentell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denticulat
| denticulada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denticulat</title>

Etimologia: del ll. denticulatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que té denticles. Fulla denticulada. Motllura denticulada.
  2. heràldica
    1. Dit de la bordura formada per dents d’angles aguts tocant la vora de l’escut, generalment amb els esmalts alternats i diferents del del camper.
    2. Dit de la peça amb els perfils exteriors fornits de dents d’angles aguts, generalment amb els esmalts alternats i diferents del de la peça.

■ denticulat
| denticulada

adjectiu Que té denticles Fulla denticulada Motllura denticulada heràldica Dit de la bordura formada per dents d’angles aguts tocant la vora de l’escut, generalment amb els esmalts alternats i diferents del del camper Dit de la peça amb els perfils exteriors fornits de dents d’angles aguts, generalment amb els esmalts alternats i diferents del de la peça
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentiforme

■ dentiforme

adjectiu Que té la forma d’una dent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dentífric
| dentífrica

■ dentífric
| dentífrica

adjectiu i masculí cosmètica dentifrici
Informació complementària
Traducció