Es mostren 88939 resultats

■ depreciar

■ depreciar

verb transitiu Rebaixar o disminuir el preu o el valor d’una cosa Depreciar una mercaderia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depreciatiu
| depreciativa

■ depreciatiu
| depreciativa

adjectiu Que causa o expressa depreciació lingüística Pejoratiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depredació

■ depredació

femení Acció de depredar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depredador
| depredadora

■ depredador
| depredadora

masculí i femení Persona que depreda adjectiu i masculí ecologia Dit de l’animal que captura uns altres animals per nodrir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depredar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">depredar</title>

Etimologia: del ll. td. depraedare, íd.
    verb transitiu
    1. Robar amb violència i devastació; saquejar.
    2. Malversar.
    1. Capturar un animal (un altre animal) per nodrir-se. Les guineus depreden les llebres.
    2. Destruir (un territori, la natura, etc.); desolar. La proliferació d’urbanitzacions i complexos turístics depreda el litoral mediterrani.

■ depredar

verb transitiu Robar amb violència i devastació saquejar Malversar Capturar un animal un altre animal per nodrir-se Les guineus depreden les llebres Destruir un territori, la natura, etc desolar La proliferació d’urbanitzacions i complexos turístics depreda el litoral mediterrani
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deprendre

deprendre

verb transitiu i pronominal dialectal aprendre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depressió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">depressió</title>

Partició sil·làbica: de_pres_si_ó
Etimologia: del ll. depressio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de deprimir o de deprimir-se;
    2. l’efecte.
  2. economia Fase del cicle econòmic en què l’activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció.
  3. geomorfologia Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.
  4. motors Buit produït pel pistó en el moviment descendent, que ocasiona l’aspiració de la mescla gasosa combustible en els motors d’encesa per guspira, o de l’aire en els motors de cicle dièsel.
  5. psicologia Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona.
  6. depressió atmosfèrica meteorologia Nucli de baixes pressions amb un diàmetre entre cinc-cents i dos mil quilòmetres.
  7. depressió de l’horitzó astronomia i nàutica Angle determinat pel pla ideal de la superfície de la mar i la tangent a aquesta superfície traçada des d’un punt d’observació elevat.

■ depressió

femení Acció de deprimir o de deprimir-se l’efecte economia Fase del cicle econòmic en què l’activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció geomorfologia Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents motors Buit produït pel pistó en el moviment descendent, que ocasiona l’aspiració de la mescla gasosa combustible en els motors d’encesa per guspira, o de l’aire en els motors de cicle dièsel psicologia Estat emocional caracteritzat per un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

depressiòmetre


<title type="display">depressiòmetre</title>

Partició sil·làbica: de_pres_si_ò_me_tre
Etimologia: de depressió i -metre
    masculí metrologia
  1. Aparell que serveix per a mesurar la depressió de l’horitzó.
  2. Instrument que serveix per a mesurar distàncies en terrenys molt accidentats.

depressiòmetre

masculí metrologia Aparell que serveix per a mesurar la depressió de l’horitzó Instrument que serveix per a mesurar distàncies en terrenys molt accidentats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depressionari
| depressionària

■ depressionari
| depressionària

adjectiu meteorologia Relatiu o pertanyent a una depressió atmosfèrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ depressiu
| depressiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">depressiu</title>

Partició sil·làbica: de_pres_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. depressus, -a, -um, participi de deprimĕre ‘deprimir’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que deprimeix. Paraules depressives.
    2. Relatiu o pertanyent a la depressió. Una conjuntura econòmica depressiva.
  2. adjectiu i masculí i femení psiquiatria i psicologia
    1. Dit de la persona que pateix una depressió.
    2. Dit de la persona que té tendència a patir depressions.

■ depressiu
| depressiva

adjectiu Que deprimeix Paraules depressives Relatiu o pertanyent a la depressió Una conjuntura econòmica depressiva adjectiu i masculí i femení psiquiatria i psicologia Dit de la persona que pateix una depressió Dit de la persona que té tendència a patir depressions
Traducció