Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desacomodat

| desacomodada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacomodat</title>

Partició sil·làbica: des_a_co_mo_dat
Etimologia: de acomodat 1a font: 1599

adjectiu No acomodat.

■ desacomodat

| desacomodada

adjectiu No acomodat

■ desacompanyat

| desacompanyada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacompanyat</title>

Partició sil·làbica: des_a_com_pa_nyat
Etimologia: de acompanyat 1a font: 1490, Tirant

adjectiu

Sense companyia; sol.
Solitari, desert.

■ desacompanyat

| desacompanyada

adjectiu Sense companyia sol Solitari, desert

■ desaconductament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconductament</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_duc_ta_ment
Etimologia: de desaconductar

masculí Acció de desaconductar o de desaconductar-se.

■ desaconductament

masculí Acció de desaconductar o de desaconductar-se

■ desaconductar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconductar</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_duc_tar
Etimologia: de aconductar

verb

transitiu Fer cessar d’estar aconductat.
pronominal Ens vam desaconductar del metge del poble.

■ desaconductar

verb transitiu Fer cessar d’estar aconductat pronominal Ens vam desaconductar del metge del poble

■ desaconduïment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconduïment</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_du_ï_ment
Etimologia: de desaconduir

masculí

Desaconductament.
Estat d’allò que no és ben aconduït.

■ desaconduïment

masculí Desaconductament Estat d’allò que no és ben aconduït

■ desaconduir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconduir</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_du_ir
Etimologia: de aconduir 1a font: 1917, DOrt.

verb transitiu i pronominal Desaconductar.

■ desaconduir

verb transitiu i pronominal Desaconductar

■ desaconduït

| desaconduïda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconduït</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_du_ït
Etimologia: de desaconduir

adjectiu Que no és ben aconduït.

■ desaconduït

| desaconduïda

adjectiu Que no és ben aconduït

■ desaconselladament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconselladament</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_se_lla_da_ment
Etimologia: de desaconsellar

adverbi Sense escoltar consell.

■ desaconselladament

adverbi Sense escoltar consell

■ desaconsellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaconsellar</title>

Partició sil·làbica: des_a_con_se_llar
Etimologia: de aconsellar

verb transitiu Aconsellar de no fer (alguna cosa). Volia treure’l de casa, però tothom li ho ha desaconsellat.

■ desaconsellar

verb transitiu Aconsellar de no fer alguna cosa Volia treure’l de casa, però tothom li ho ha desaconsellat

■ desacord

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacord</title>

Partició sil·làbica: des_a_cord
Etimologia: de desacordar

masculí Mancança d’acord, el fet de no estar d’acord. Els jutges estan en desacord. Viure, marit i muller, en desacord. Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta.

■ desacord

masculí Mancança d’acord, el fet de no estar d’acord Els jutges estan en desacord Viure, marit i muller, en desacord Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta