Diccionari - GDLC | diccionari.cat

masculí Mancança d’acord, el fet de no estar d’acord. Els jutges estan en desacord. Viure, marit i muller, en desacord. Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta.

■ desacord

masculí Mancança d’acord, el fet de no estar d’acord Els jutges estan en desacord Viure, marit i muller, en desacord Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta

■ desacordadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacordadament</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_da_da_ment
Etimologia: de desacordat

adverbi Sense acord.

■ desacordadament

adverbi Sense acord

■ desacordança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacordança</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_dan_ça
Etimologia: de desacordar 1a font: s. XIV, Llull

femení Manca d’acordança.

■ desacordança

femení Manca d’acordança

■ desacordar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacordar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_dar
Etimologia: de acordar 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Posar en desacord.
pronominal Posar-se en desacord.

■ desacordar

verb transitiu Posar en desacord pronominal Posar-se en desacord

■ desacordat

| desacordada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacordat</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_dat
Etimologia: de desacordar

adjectiu

Que està en desacord. Uns germans desacordats. Dues teories desacordades.
música Dit de dos instruments o de dues veus o més que sonen d’una manera inharmònica.

■ desacordat

| desacordada

adjectiu Que està en desacord Uns germans desacordats Dues teories desacordades música Dit de dos instruments o de dues veus o més que sonen d’una manera inharmònica

■ desacorralar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacorralar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cor_ra_lar
Etimologia: de acorralar

verb

transitiu

Desencorralar.
Fer cessar d’estar acorralat o assetjat.

■ desacorralar

verb transitiu Desencorralar Fer cessar d’estar acorralat o assetjat

■ desacostar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacostar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cos_tar
Etimologia: de acostar

verb transitiu Separar (coses que són acostades).

■ desacostar

verb transitiu Separar coses que són acostades

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desaconduït | desaconduïda

■ desaconduït | desaconduïda

■ desaconselladament

■ desaconsellar

■ desacord

■ desacordadament

■ desacordança

■ desacordar

■ desacordat | desacordada

■ desacordat | desacordada

■ desacorralar

■ desacostar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desaconduït

| desaconduïda

■ desaconduït

| desaconduïda

■ desacordat

| desacordada

■ desacordat

| desacordada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia