Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desacreditar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacreditar</title>

Partició sil·làbica: des_a_cre_di_tar
Etimologia: de acreditar

verb

transitiu Privar del crèdit (algú o alguna cosa).
pronominal Sovint es desacreditava davant els companys.

■ desacreditar

verb transitiu Privar del crèdit algú o alguna cosa pronominal Sovint es desacreditava davant els companys

desactivació

<title type="display">desactivació</title>

Partició sil·làbica: des_ac_ti_va_ci_ó
Etimologia: de desactivar

femení

Acció de desactivar;
l’efecte.

desactivació

femení Acció de desactivar l’efecte

desactivant

<title type="display">desactivant</title>

Partició sil·làbica: des_ac_ti_vant
Etimologia: de desactivar

adjectiu química Dit de cadascun dels grups que, introduïts en una molècula, en disminueixen la reactivitat per a una certa mena de reaccions.

desactivant

adjectiu química Dit de cadascun dels grups que, introduïts en una molècula, en disminueixen la reactivitat per a una certa mena de reaccions

■ desactivar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desactivar</title>

Partició sil·làbica: des_ac_ti_var
Etimologia: de activar

verb

transitiu

química Fer tornar inactiva una substància.
explosius Fer tornar inactius els dispositius que farien esclatar un artefacte explosiu. Els artificiers van desactivar la bomba.

■ desactivar

verb transitiu química Fer tornar inactiva una substància explosius Fer tornar inactius els dispositius que farien esclatar un artefacte explosiu Els artificiers van desactivar la bomba

■ desacuradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacuradament</title>

Partició sil·làbica: des_a_cu_ra_da_ment
Etimologia: de desacurat

adverbi Amb no gens de cura.

■ desacuradament

adverbi Amb no gens de cura

■ desacurat

| desacurada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desacurat</title>

Partició sil·làbica: des_a_cu_rat
Etimologia: de acurat

adjectiu Fet sense cura. Un treball desacurat.

■ desacurat

| desacurada

adjectiu Fet sense cura Un treball desacurat

■ desada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desada</title>

Etimologia: de desar

femení Desament.

■ desada

femení Desament

■ desadherir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desadherir</title>

Partició sil·làbica: des_ad_he_rir
Etimologia: de adherir

verb

transitiu Separar (coses que són adherides).
pronominal La capa de pintura s’ha desadherit.

■ desadherir

verb transitiu Separar coses que són adherides pronominal La capa de pintura s’ha desadherit

■ desadobar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desadobar</title>

Partició sil·làbica: des_a_do_bar
Etimologia: de adobar

verb transitiu antigament Fer malbé, espatllar.

■ desadobar

verb transitiu antigament Fer malbé, espatllar

■ desadornament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desadornament</title>

Partició sil·làbica: des_a_dor_na_ment
Etimologia: de desadornar

masculí Acció de desadornar.

■ desadornament

masculí Acció de desadornar