Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desafinadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafinadament</title>

Partició sil·làbica: des_a_fi_na_da_ment
Etimologia: de desafinat

adverbi Sense afinació.

■ desafinament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafinament</title>

Partició sil·làbica: des_a_fi_na_ment
Etimologia: de desafinar

masculí

música

Acció de desafinar o de desafinar-se;
l’efecte.

■ desafinament

masculí música Acció de desafinar o de desafinar-se l’efecte

■ desafinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafinar</title>

Partició sil·làbica: des_a_fi_nar
Etimologia: de afinar

verb

música

1. transitiu No donar exactament una nota musical. Ha desafinat totes les notes altes.
2. usat absolutament Un cantant, un violinista, que desafina.
1. transitiu Fer cessar d’estar afinat (un instrument músic). La calor ha desafinat el piano.
2. pronominal Aquesta arpa s’ha desafinat.

verb música transitiu No donar exactament una nota musical Ha desafinat totes les notes altes usat absolutament Un cantant, un violinista, que desafina transitiu Fer cessar d’estar afinat un instrument músic La calor ha desafinat el piano pronominal Aquesta arpa s’ha desafinat

■ desafinat

| desafinada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafinat</title>

Partició sil·làbica: des_a_fi_nat
Etimologia: de desafinar

adjectiu música
1. Dit de l’instrument que desafina.
2. per extensió Dit del so que no s’ajusta a una nota donada.
femení Desafinament.

■ desafinat

| desafinada

adjectiu música Dit de l’instrument que desafina per extensió Dit del so que no s’ajusta a una nota donada femení Desafinament

■ desafiu

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafiu</title>

Partició sil·làbica: des_a_fiu
Etimologia: del cast. desafío, íd. 1a font: 1932

masculí Desafiament.

■ desafiu

masculí Desafiament

desaforament

<title type="display">desaforament</title>

Partició sil·làbica: des_a_fo_ra_ment
Etimologia: de desaforar 1a font: s. XIV

masculí antigament Contrafur.

desaforament

masculí antigament Contrafur

desaforar

<title type="display">desaforar</title>

Partició sil·làbica: des_a_fo_rar
Homòfon: desafurar
Etimologia: de aforar 1a font: 1689

verb transitiu antigament Desafurar.

desaforar

verb transitiu antigament Desafurar

■ desaforat

| desaforada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaforat</title>

Partició sil·làbica: des_a_fo_rat
Etimologia: de desaforar 1a font: 1490, Tirant

adjectiu dialectal antigament Desmesurat, boig.

■ desaforat

| desaforada

adjectiu dialectal antigament Desmesurat, boig

■ desafortunat

| desafortunada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafortunat</title>

Partició sil·làbica: des_a_for_tu_nat
Etimologia: de afortunat

adjectiu No afortunat.

■ desafortunat

| desafortunada

adjectiu No afortunat

desafur

<title type="display">desafur</title>

Partició sil·làbica: des_a_fur
Etimologia: calc del cast. desafuero 1a font: 1558

masculí

Contrafur.
dret Fet que priva algú dels seus drets o privilegis.

desafur

masculí Contrafur dret Fet que priva algú dels seus drets o privilegis

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desafinadament

■ desafinament

■ desafinar

■ desafinat | desafinada

■ desafinat | desafinada

■ desafiu

desaforament

desaforar

■ desaforat | desaforada

■ desaforat | desaforada

■ desafortunat | desafortunada

■ desafortunat | desafortunada

desafur

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desafinat

| desafinada

■ desafinat

| desafinada

■ desaforat

| desaforada

■ desaforat

| desaforada

■ desafortunat

| desafortunada

■ desafortunat

| desafortunada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia