Es mostren 88951 resultats

desafiador
| desafiadora

desafiador
| desafiadora

desafiament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafiament</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_a_fi_a_ment
Etimologia: de desafiar
Body
    masculí
    1. Acció de desafiar;
    2. l’efecte.
  1. història del dret
    1. Trencament del pacte feudal.
    2. A l’alta edat mitjana, part del procés judicial en un plet entre nobles o cavallers.
    3. carta de desafiament Lletra de batalla.

desafiament

desafiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafiar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_a_fi_ar
Etimologia: de des- i l’ant. afiar o afidar
Body
    verb transitiu
    1. Excitar (algú) a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar a córrer, a saltar, a nedar, als escacs.
    2. per extensió Declarar a algú que hom no el creu capaç de fer una cosa. Et desafio que no ho endevines.
  1. Afrontar, no témer la lluita amb alguna cosa. Desafiar la tempestat, la fúria del vent. Desafiar la fortuna. Desafiar la mort.
  2. història del dret
    1. Manifestar, un vassall, enemistat (al seu senyor) o un senyor feudal (al seu vassall).
    2. Negar, el vassall, obediència (al senyor), o el senyor els furs i els privilegis (al vassall); trencar el pacte feudal.

desafiar

desafillar

desafillar

Informació complementària

desafinació

desafinació

desafinadament

desafinadament

desafinament

desafinament

desafinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafinar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_a_fi_nar
Etimologia: de afinar
Body
    verb música
    1. transitiu No donar exactament una nota musical. Ha desafinat totes les notes altes.
    2. usat absolutament Un cantant, un violinista, que desafina.
    1. transitiu Fer cessar d’estar afinat (un instrument músic). La calor ha desafinat el piano.
    2. pronominal Aquesta arpa s’ha desafinat.

desafinar

desafinat
| desafinada

desafinat
| desafinada

desafiu

desafiu