Es mostren 88939 resultats

■ desafinament

■ desafinament

masculí música Acció de desafinar o de desafinar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desafinar</title>

Partició sil·làbica: des_a_fi_nar
Etimologia: de afinar
    verb música
    1. transitiu No donar exactament una nota musical. Ha desafinat totes les notes altes.
    2. usat absolutament Un cantant, un violinista, que desafina.
    1. transitiu Fer cessar d’estar afinat (un instrument músic). La calor ha desafinat el piano.
    2. pronominal Aquesta arpa s’ha desafinat.

■ desafinar

verb música transitiu No donar exactament una nota musical Ha desafinat totes les notes altes usat absolutament Un cantant, un violinista, que desafina transitiu Fer cessar d’estar afinat un instrument músic La calor ha desafinat el piano pronominal Aquesta arpa s’ha desafinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafinat
| desafinada

■ desafinat
| desafinada

adjectiu música Dit de l’instrument que desafina per extensió Dit del so que no s’ajusta a una nota donada femení Desafinament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafiu

■ desafiu

masculí desafiament
Gran Diccionari de la llengua catalana

desaforament

desaforament

masculí antigament contrafur
Gran Diccionari de la llengua catalana

desaforar

desaforar

verb transitiu antigament desafurar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desaforat
| desaforada

■ desaforat
| desaforada

adjectiu dialectal antigament Desmesurat, boig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desafortunat
| desafortunada

■ desafortunat
| desafortunada

adjectiu No afortunat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desafur


<title type="display">desafur</title>

Partició sil·làbica: des_a_fur
Etimologia: calc del cast. desafuero 1a font: 1558
    masculí
  1. Contrafur.
  2. dret Fet que priva algú dels seus drets o privilegis.

desafur

masculí Contrafur dret Fet que priva algú dels seus drets o privilegis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desafurar


<title type="display">desafurar</title>

Partició sil·làbica: des_a_fu_rar
Homòfon: desaforar
Etimologia: de desafur 1a font: s. XIV, Jaume I
verb transitiu dret Privar algú del fur o exempció de què gaudeix perquè ha comès algun delicte dels assenyalats per a aquest cas.

desafurar

verb transitiu dret Privar algú del fur o exempció de què gaudeix perquè ha comès algun delicte dels assenyalats per a aquest cas
Informació complementària