Es mostren 88939 resultats

desaire

desaire

masculí Demostració de menyspreu o d’indiferència immerescuda
Gran Diccionari de la llengua catalana

desaireig

desaireig

masculí tecnologia Operació de desairejar
Gran Diccionari de la llengua catalana

desairejar


<title type="display">desairejar</title>

Partició sil·làbica: des_ai_re_jar
Etimologia: de airejar
verb transitiu tecnologia Treure o eliminar l’aire d’un dipòsit, d’una canonada, d’un líquid, d’una matèria pastosa, etc.

desairejar

verb transitiu tecnologia Treure o eliminar l’aire d’un dipòsit, d’una canonada, d’un líquid, d’una matèria pastosa, etc
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desairós
| desairosa

■ desairós
| desairosa

adjectiu No gens airós, mancat d’elegància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desairosament

■ desairosament

adverbi No gens airosament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desajuntar

■ desajuntar

verb transitiu Separar coses ajuntades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desajust

■ desajust

masculí Manca d’ajust
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desajustar

■ desajustar

verb transitiu Fer cessar d’estar ajustat pronominal Cessar d’estar ajustat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desalbardar

■ desalbardar

verb transitiu Treure l’albarda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desalcalinització

desalcalinització

femení pedologia Desbasificació