Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desairar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desairar</title>

Partició sil·làbica: des_ai_rar
Etimologia: de aire

verb transitiu Ofendre amb un desaire; desatendre 3.

■ desairar

verb transitiu Ofendre amb un desaire desatendre 3

desaire

<title type="display">desaire</title>

Partició sil·làbica: des_ai_re
Etimologia: de desairar

masculí Demostració de menyspreu o d’indiferència immerescuda.

desaire

masculí Demostració de menyspreu o d’indiferència immerescuda

desaireig

<title type="display">desaireig</title>

Partició sil·làbica: des_ai_reig

masculí tecnologia Operació de desairejar.

desaireig

masculí tecnologia Operació de desairejar

desairejar

<title type="display">desairejar</title>

Partició sil·làbica: des_ai_re_jar
Etimologia: de airejar

verb transitiu tecnologia Treure o eliminar l’aire d’un dipòsit, d’una canonada, d’un líquid, d’una matèria pastosa, etc.

desairejar

verb transitiu tecnologia Treure o eliminar l’aire d’un dipòsit, d’una canonada, d’un líquid, d’una matèria pastosa, etc

■ desairós

| desairosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desairós</title>

Partició sil·làbica: des_ai_rós
Etimologia: de airós

adjectiu No gens airós, mancat d’elegància.

■ desairós

| desairosa

adjectiu No gens airós, mancat d’elegància

■ desairosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desairosament</title>

Partició sil·làbica: des_ai_ro_sa_ment
Etimologia: de desairós

adverbi No gens airosament.

■ desairosament

adverbi No gens airosament

■ desajuntar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desajuntar</title>

Partició sil·làbica: des_a_jun_tar
Etimologia: de ajuntar

verb transitiu Separar (coses ajuntades).

■ desajuntar

verb transitiu Separar coses ajuntades

■ desajust

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desajust</title>

Partició sil·làbica: des_a_just
Etimologia: de desajustar

masculí Manca d’ajust.

■ desajust

masculí Manca d’ajust

■ desajustar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desajustar</title>

Partició sil·làbica: des_a_jus_tar
Etimologia: de ajustar¹ 1a font: 1391

verb

transitiu Fer cessar d’estar ajustat.
pronominal Cessar d’estar ajustat.

■ desajustar

verb transitiu Fer cessar d’estar ajustat pronominal Cessar d’estar ajustat

■ desalbardar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desalbardar</title>

Partició sil·làbica: des_al_bar_dar
Etimologia: de albarda

verb transitiu Treure l’albarda.

■ desalbardar

verb transitiu Treure l’albarda

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desairar

desaire

desaireig

desairejar

■ desairós | desairosa

■ desairós | desairosa

■ desairosament

■ desajuntar

■ desajust

■ desajustar

■ desalbardar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desairós

| desairosa

■ desairós

| desairosa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia