Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desagreujament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desagreujament</title>

Partició sil·làbica: des_a_greu_ja_ment
Etimologia: de desagreujar

masculí Acció de desagreujar.

■ desagreujament

masculí Acció de desagreujar

■ desagreujar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desagreujar</title>

Partició sil·làbica: des_a_greu_jar
Etimologia: de agreujar

verb

transitiu

Reparar un greuge o tort.
Donar algú una satisfacció completa a qui ha agreujat. Què haig de fer per desagreujar-te?
Desgravar. Desagreujar un impost.

■ desagreujar

verb transitiu Reparar un greuge o tort Donar algú una satisfacció completa a qui ha agreujat Què haig de fer per desagreujar-te Desgravar Desagreujar un impost

desagrupatge

<title type="display">desagrupatge</title>

Partició sil·làbica: des_a_gru_pat_ge

masculí transports Separació de les diverses mercaderies que integren un agrupatge quan han arribat al port de destinació.

desagrupatge

masculí transports Separació de les diverses mercaderies que integren un agrupatge quan han arribat al port de destinació

■ desaiguar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaiguar</title>

Partició sil·làbica: des_ai_guar
Etimologia: de aigua

verb transitiu i intransitiu desguassar.

■ desaiguar

verb transitiu i intransitiu desguassar

desaigüe

<title type="display">desaigüe</title>

Partició sil·làbica: des_ai_güe
Etimologia: de desaiguar

masculí construcció desguàs 2.

desaigüe

masculí construcció desguàs 2

■ desairar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desairar</title>

Partició sil·làbica: des_ai_rar
Etimologia: de aire

verb transitiu Ofendre amb un desaire; desatendre 3.

■ desairar

verb transitiu Ofendre amb un desaire desatendre 3

desaire

<title type="display">desaire</title>

Partició sil·làbica: des_ai_re
Etimologia: de desairar

masculí Demostració de menyspreu o d’indiferència immerescuda.

desaire

masculí Demostració de menyspreu o d’indiferència immerescuda

desaireig

<title type="display">desaireig</title>

Partició sil·làbica: des_ai_reig

masculí tecnologia Operació de desairejar.

desaireig

masculí tecnologia Operació de desairejar

desairejar

<title type="display">desairejar</title>

Partició sil·làbica: des_ai_re_jar
Etimologia: de airejar

verb transitiu tecnologia Treure o eliminar l’aire d’un dipòsit, d’una canonada, d’un líquid, d’una matèria pastosa, etc.

desairejar

verb transitiu tecnologia Treure o eliminar l’aire d’un dipòsit, d’una canonada, d’un líquid, d’una matèria pastosa, etc

■ desairós

| desairosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desairós</title>

Partició sil·làbica: des_ai_rós
Etimologia: de airós

adjectiu No gens airós, mancat d’elegància.

■ desairós

| desairosa

adjectiu No gens airós, mancat d’elegància