Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu Treure (una persona o una cosa) del lloc on era allotjada. Desallotjar l’enemic d’una població.
intransitiu Anar-se’n algú del lloc on estava allotjat. La tropa desallotjarà aquest matí.

■ desallotjar

verb transitiu Treure una persona o una cosa del lloc on era allotjada Desallotjar l’enemic d’una població intransitiu Anar-se’n algú del lloc on estava allotjat La tropa desallotjarà aquest matí

■ desalterar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desalterar</title>

Partició sil·làbica: des_al_te_rar
Etimologia: de alterar 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu

Calmar (el qui està alterat).
Desassedegar.

■ desalterar

verb transitiu Calmar el qui està alterat Desassedegar

■ desamagar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamagar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ma_gar
Etimologia: de amagar

verb transitiu Treure de l’amagatall, descobrir (una cosa amagada).

■ desamagar

verb transitiu Treure de l’amagatall, descobrir una cosa amagada

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desalenar-se

■ desalienar

■ desalineació

■ desalineament

■ desalinear

■ desallitar

■ desallotjament

■ desallotjar

■ desalterar

■ desamagar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia