Es mostren 88940 resultats

■ afilador
| afiladora

■ afilador
| afiladora

masculí i femení Persona que afila masculí Corretja per a afilar els raors d’afaitar femení tecnologia Màquina d’afilar eines de tall
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afiladura

■ afiladura

femení Acció d’afilar, amb la pedra o altrament, el tall d’un ganivet, un raor, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afilament

■ afilament

masculí Acció d’afilar o d’afilar-se agricultura Procediment utilitzat per a obtenir fibres vegetals cànem, lli, etc molt llargues, o plantes escarola, api, etc molt tendres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afilar</title>

Etimologia: de fil 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Esmolar.
  2. pronominal
    1. Aprimar-se, amagrir-se fins a l’extrem (especialment la cara, el nas i els dits). Amb els anys se li ha anat afilant la cara.
    2. agricultura Allargar-se anormalment les tiges i les fulles d’una planta creixent dèbils i primes, sense clorofil·la.

■ afilar

verb transitiu Esmolar pronominal Aprimar-se, amagrir-se fins a l’extrem especialment la cara, el nas i els dits Amb els anys se li ha anat afilant la cara agricultura Allargar-se anormalment les tiges i les fulles d’una planta creixent dèbils i primes, sense clorofilla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

afilat
| afilada

afilat
| afilada

adjectiu Molt prim dit especialment del nas, la cara i els dits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afilerament

■ afilerament

masculí Acció d’afilerar o d’afilerar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afilerar

■ afilerar

verb transitiu Posar en filera pronominal Afilerar-se al llarg de la paret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afiliable

■ afiliable

adjectiu Que es pot afiliar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afiliació

■ afiliació

femení Acció d’afiliar o d’afiliar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afiliar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afiliar</title>

Partició sil·làbica: a_fi_li_ar
Compareu: afillar
Etimologia: del b. ll. filiare ‘reconèixer com a fill’ 1a font: 1868, DLCo.
    verb
    1. transitiu Fer entrar (algú) com a membre en una associació, un partit polític, una congregació, un gremi, etc. Va afiliar el seu fill al partit que llavors manava.
    2. pronominal Afiliar-se a un partit polític.
  2. transitiu Lligar a una associació mare (associacions anàlogues), fer entrar (una associació) en una lliga d’associacions anàlogues. Afiliar una entitat a la federació nacional.

■ afiliar

verb transitiu Fer entrar algú com a membre en una associació, un partit polític, una congregació, un gremi, etc Va afiliar el seu fill al partit que llavors manava pronominal Afiliar-se a un partit polític transitiu Lligar a una associació mare associacions anàlogues, fer entrar una associació en una lliga d’associacions anàlogues Afiliar una entitat a la federació nacional
Informació complementària
Traducció