Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desamor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamor</title>

Partició sil·làbica: des_a_mor
Etimologia: de amor 1a font: s. XIV, Jaume I

masculí o femení Mancança d’amor; desafecció.

■ desamor

masculí o femení Mancança d’amor desafecció

■ desamorar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamorar-se</title>

Partició sil·làbica: des_a_mo_rar-se
Etimologia: de desamor

verb pronominal Desafeccionar-se.

■ desamorar-se

verb pronominal Desafeccionar-se

■ desamorós

| desamorosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamorós</title>

Partició sil·làbica: des_a_mo_rós
Etimologia: de desamor

adjectiu

Mancat d’amor, que té desamor.
No afectuós, malamorós.

■ desamorós

| desamorosa

adjectiu Mancat d’amor, que té desamor No afectuós, malamorós

■ desamorrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamorrar</title>

Partició sil·làbica: des_a_mor_rar
Etimologia: de amorrar

verb

transitiu Fer cessar d’estar amorrat.
pronominal Cessar d’estar amorrat.

■ desamorrar

verb transitiu Fer cessar d’estar amorrat pronominal Cessar d’estar amorrat

■ desamortitzable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamortitzable</title>

Partició sil·làbica: des_a_mor_tit_za_ble
Etimologia: de desamortitzar

adjectiu Que pot ésser desamortitzat.

■ desamortitzable

adjectiu Que pot ésser desamortitzat

■ desamortització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamortització</title>

Partició sil·làbica: des_a_mor_tit_za_ci_ó
Etimologia: de desamortitzar

femení

1. Acció de desamortitzar;
2. l’efecte.
història Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.

■ desamortització

femení Acció de desamortitzar l’efecte història Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures

■ desamortitzador

| desamortitzadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamortitzador</title>

Partició sil·làbica: des_a_mor_tit_za_dor
Etimologia: de desamortitzar

adjectiu Que desamortitza.

■ desamortitzador

| desamortitzadora

adjectiu Que desamortitza

■ desamortitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamortitzar</title>

Partició sil·làbica: des_a_mor_tit_zar
Etimologia: de amortitzar

verb transitiu economia Alliberar béns amortitzats.

■ desamortitzar

verb transitiu economia Alliberar béns amortitzats

■ desamurar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamurar</title>

Partició sil·làbica: des_a_mu_rar
Etimologia: de amurar

verb transitiu marina, marítim Desfermar les amures de les veles.

■ desamurar

verb transitiu marina, marítim Desfermar les amures de les veles

desanar

<title type="display">desanar</title>

Partició sil·làbica: des_a_nar
Etimologia: de anar

verb

antigament
1. pronominal Separar-se caminant.
2. intransitiu Anar-se’n, desaparèixer.
intransitiu
1. antigament Perdre la vitalitat, defallir el cor.
2. dialectal Sentir-se extremament fluix per falta d’aliment.

desanar

verb antigament pronominal Separar-se caminant intransitiu Anar-se’n, desaparèixer intransitiu antigament Perdre la vitalitat, defallir el cor dialectal Sentir-se extremament fluix per falta d’aliment