Es mostren 88940 resultats

desaparegut
| desapareguda


<title type="display">desaparegut</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_a_pa_re_gut
Etimologia: de desaparèixer
Body
    adjectiu i masculí i femení
  1. Mort, finat. Recordem les darreres paraules de l’il·lustre desaparegut.
  2. Dit de la persona considerada com a morta, tot i que la seva defunció no és provada. Entre morts i desapareguts, hi hagué cinc mil baixes.

desaparegut
| desapareguda

desaparèixer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaparèixer</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_a_pa_rèi_xer
Etimologia: de aparèixer
Body
    verb [pr ind sing 1 desaparec o desapareixo] intransitiu
    1. Cessar d’aparèixer, d’ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. L’avió ha desaparegut entre els núvols.
    2. per extensió Cessar d’estar present, anar-se’n. Desaparegué de la reunió sense que ningú se n’adonés. En veure que el detindrien, desaparegué del país.
    3. per extensió Cessar d’ésser al seu lloc una cosa, perquè s’ha perdut o perquè n’ha estat sostreta. Els llibres han desaparegut de l’escriptori. Han desaparegut els diners de la caixa de cabals.
    4. figuradament Ésser eclipsat. La seva bellesa desapareix davant la teva.
  1. Cessar d’ésser, d’existir. El castell ha desaparegut gairebé del tot. Amb el temps tot desapareix.

desaparèixer

desaparell

desaparell

desaparellament1

desaparellament1

desaparellament2

desaparellament2

desaparellar1

desaparellar1

desaparellar2

desaparellar2

desapariament

desapariament

desapariar

desapariar

desapariat
| desapariada

desapariat
| desapariada