Es mostren 88940 resultats

■ desapropiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desapropiar</title>

Partició sil·làbica: des_a_pro_pi_ar
Etimologia: de apropiar 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer perdre la propietat d’alguna cosa a algú. L’han desapropiat de les terres.
  2. pronominal
    1. Cedir la propietat d’alguna cosa. S’ha desapropiat de la botiga.
    2. figuradament Desapropiar-se de totes les coses mundanes.

■ desapropiar

verb transitiu Fer perdre la propietat d’alguna cosa a algú L’han desapropiat de les terres pronominal Cedir la propietat d’alguna cosa S’ha desapropiat de la botiga figuradament Desapropiar-se de totes les coses mundanes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desaprovació

■ desaprovació

femení Acció de desaprovar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desaprovar

■ desaprovar

verb transitiu No aprovar, trobar malament Els altres desaprovaren la seva actitud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desapuntalar

■ desapuntalar

verb transitiu Treure els puntals que sostenen una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desapuntar1

■ desapuntar1

verb transitiu Esborrar allò que és apuntat Treure d’una llista el nom d’una persona Vegeu també desapuntar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desapuntar2

■ desapuntar2

verb transitiu Separar alguna cosa d’allò a què és apuntada Vegeu també desapuntar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desaqueferat
| desaqueferada

■ desaqueferat
| desaqueferada

adjectiu Que no té res a fer, no gens aqueferat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desar</title>

Compareu: l’acc. 1 1 amb guardar
Etimologia: del ll. densare ‘fer més dens, espesseir’; d’aquí es passà al sentit de ‘emmagatzemar’ i a l’actual; mot només català 1a font: 1272, CTort.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar en lloc segur (alguna cosa) per tal de tenir-la-hi guardada mentre hom no se n’ha de servir. Ha desat el vestit a l’armari de la sala.
    2. dialectal Posar ordre (en un lloc); endreçar. Desen molt de pressa la casa. Desar un armari.
  2. pronominal col·loquialment Retreure’s en absolut d’intervenir, d’actuar, de figurar, etc., en alguna cosa. Si no l’encerto aquesta vegada, ja em puc desar.
  3. transitiu informàtica guardar 4.

■ desar

verb transitiu Posar en lloc segur alguna cosa per tal de tenir-la-hi guardada mentre hom no se n’ha de servir Ha desat el vestit a l’armari de la sala dialectal Posar ordre en un lloc endreçar Desen molt de pressa la casa Desar un armari pronominal colloquialment Retreure’s en absolut d’intervenir, d’actuar, de figurar, etc, en alguna cosa Si no l’encerto aquesta vegada, ja em puc desar transitiu informàtica guardar 4
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarborament

■ desarborament

masculí marina, marítim Acció de desarborar o de desarborar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarborar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarborar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_bo_rar
Etimologia: de arborar 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb marina, marítim
  1. transitiu Desguarnir (una nau) dels seus arbres.
  2. transitiu Rompre o abatre (els arbres) un accident.
  3. pronominal Perdre una nau els seus arbres per accident.

■ desarborar

verb marina, marítim transitiu Desguarnir una nau dels seus arbres transitiu Rompre o abatre els arbres un accident pronominal Perdre una nau els seus arbres per accident
Informació complementària
Traducció