Es mostren 88940 resultats

■ desarcaïtzar

■ desarcaïtzar

verb transitiu Llevar arcaismes, especialment d’una llengua, d’un estil, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarçonar

■ desarçonar

verb transitiu Fer sortir violentament de la sella el qui hi va muntat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarenar

■ desarenar

verb transitiu Treure l’arena d’un lloc tecnologia Desfer el motlle de sorra en desemmotllar les peces de fosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desarenatge


<title type="display">desarenatge</title>

Partició sil·làbica: des_a_re_nat_ge
Etimologia: de desarenar
masculí tecnologia Operació d’eliminar la terra o la sorra que resta adherida a les peces de fosa després de desemmotllar-les.

desarenatge

masculí tecnologia Operació d’eliminar la terra o la sorra que resta adherida a les peces de fosa després de desemmotllar-les
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desargentament

desargentament

masculí metallúrgia Acció de desargentar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desargentar

■ desargentar

verb transitiu metallúrgia Treure la capa d’argent que cobreix un metall Separar l’argent de la ganga o d’altres metalls amb els quals és barrejat o aliat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desargollar

■ desargollar

verb transitiu Fer cessar d’estar argollat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarmable

■ desarmable

adjectiu Que pot ésser desarmat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarmament

■ desarmament

masculí Acció de desarmar o de desarmar-se l’efecte ciències polítiques Limitació o supressió de l’armament bèllic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desarmar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarmar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_mar
Homòfon: desermar
Etimologia: de armar 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
    1. transitiu Llevar o fer deixar les armes a algú. Desarmar un soldat, un batalló, el sometent.
    2. pronominal El cavaller no volia desarmar-se.
    3. transitiu figuradament Despullar (algú o alguna cosa) d’allò que té d’amenaçador, d’hostil, etc.; apaivagar. Ha fet aquestes declaracions per desarmar la crítica.
    4. transitiu esports En l’esgrima, arrencar l’arma de l’adversari amb un moviment ràpid de l’arma pròpia.
    5. intransitiu organització militar Suprimir o reduir, un estat, les forces militars, especialment quan cessa d’estar en peu de guerra.
    6. transitiu tàctica Treure els ginys de guerra d’una fortalesa, desartillar-la.
    7. transitiu tàctica Treure l’artilleria, l’aparell, etc., d’un vaixell fent-lo inútil per a la guerra.
    1. transitiu Fer cessar d’ésser armat (un moble, un aparell, un rem, etc.).
    2. pronominal No li donis aquests cops, que es desarmarà.

■ desarmar

verb transitiu Llevar o fer deixar les armes a algú Desarmar un soldat, un batalló, el sometent pronominal El cavaller no volia desarmar-se transitiu figuradament Despullar algú o alguna cosa d’allò que té d’amenaçador, d’hostil, etc apaivagar Ha fet aquestes declaracions per desarmar la crítica transitiu esports En l’esgrima, arrencar l’arma de l’adversari amb un moviment ràpid de l’arma pròpia intransitiu organització militar Suprimir o reduir, un estat, les forces militars, especialment quan cessa d’estar en peu de guerra transitiu tàctica Treure els ginys de guerra d’una fortalesa,…
Informació complementària
Traducció