Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desapuntar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desapuntar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: des_a_pun_tar
Etimologia: v. desapuntar¹

verb transitiu Separar alguna cosa d’allò a què és apuntada.

Vegeu també:
desapuntar¹

■ desapuntar²

verb transitiu Separar alguna cosa d’allò a què és apuntada Vegeu també desapuntar 1

■ desaqueferat

| desaqueferada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaqueferat</title>

Partició sil·làbica: des_a_que_fe_rat
Etimologia: de aqueferat

adjectiu Que no té res a fer, no gens aqueferat.

■ desaqueferat

| desaqueferada

adjectiu Que no té res a fer, no gens aqueferat

■ desar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desar</title>

Compareu: l’acc. 1 1 amb guardar
Etimologia: del ll. densare ‘fer més dens, espesseir’; d’aquí es passà al sentit de ‘emmagatzemar’ i a l’actual; mot només català 1a font: 1272, CTort.

verb

transitiu
1. Posar en lloc segur (alguna cosa) per tal de tenir-la-hi guardada mentre hom no se n’ha de servir. Ha desat el vestit a l’armari de la sala.
2. dialectal Posar ordre (en un lloc); endreçar. Desen molt de pressa la casa. Desar un armari.
pronominal col·loquialment Retreure’s en absolut d’intervenir, d’actuar, de figurar, etc., en alguna cosa. Si no l’encerto aquesta vegada, ja em puc desar.
transitiu informàtica guardar 4.

verb transitiu Posar en lloc segur alguna cosa per tal de tenir-la-hi guardada mentre hom no se n’ha de servir Ha desat el vestit a l’armari de la sala dialectal Posar ordre en un lloc endreçar Desen molt de pressa la casa Desar un armari pronominal colloquialment Retreure’s en absolut d’intervenir, d’actuar, de figurar, etc, en alguna cosa Si no l’encerto aquesta vegada, ja em puc desar transitiu informàtica guardar 4

■ desarborament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarborament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_bo_ra_ment
Etimologia: de desarborar

masculí

marina, marítim

Acció de desarborar o de desarborar-se;
l’efecte.

■ desarborament

masculí marina, marítim Acció de desarborar o de desarborar-se l’efecte

■ desarborar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarborar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_bo_rar
Etimologia: de arborar 1a font: s. XIV, Muntaner

verb

marina, marítim

transitiu Desguarnir (una nau) dels seus arbres.
transitiu Rompre o abatre (els arbres) un accident.
pronominal Perdre una nau els seus arbres per accident.

■ desarborar

verb marina, marítim transitiu Desguarnir una nau dels seus arbres transitiu Rompre o abatre els arbres un accident pronominal Perdre una nau els seus arbres per accident