Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desarrambament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrambament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ram_ba_ment
Etimologia: de desarrambar

masculí Acció de desarrambar o de desarrambar-se.

■ desarrambament

masculí Acció de desarrambar o de desarrambar-se

■ desarrambar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrambar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ram_bar
Etimologia: de arrambar

verb

transitiu Separar (una cosa o una persona) d’allò a què és arrambada.
pronominal Desarrambar-se de la paret.

■ desarrambar

verb transitiu Separar una cosa o una persona d’allò a què és arrambada pronominal Desarrambar-se de la paret

■ desarranjador

| desarranjadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarranjador</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ran_ja_dor
Etimologia: de desarranjar

adjectiu i masculí i femení Que desarranja.

■ desarranjador

| desarranjadora

adjectiu i masculí i femení Que desarranja

■ desarranjament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarranjament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ran_ja_ment
Etimologia: de desarranjar

masculí

Acció de desarranjar o de desarranjar-se;
l’efecte.

■ desarranjament

masculí Acció de desarranjar o de desarranjar-se l’efecte

■ desarranjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarranjar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ran_jar
Etimologia: de arranjar

verb

transitiu Destruir el degut arranjament.
pronominal Desarranjar-se un assumpte.

■ desarranjar

verb transitiu Destruir el degut arranjament pronominal Desarranjar-se un assumpte

■ desarranjat

| desarranjada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarranjat</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ran_jat
Etimologia: de desarranjar

adjectiu No arranjat.

■ desarranjat

| desarranjada

adjectiu No arranjat

■ desarrapament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrapament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ra_pa_ment
Etimologia: de desarrapar

masculí Acció de desarrapar o de desarrapar-se.

■ desarrapament

masculí Acció de desarrapar o de desarrapar-se

■ desarrapar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrapar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ra_par
Etimologia: de arrapar

verb

transitiu Separar (alguna cosa) d’allò a què és arrapada.
pronominal Mai no es desarrapa de les faldilles de la mare.

■ desarrapar

verb transitiu Separar alguna cosa d’allò a què és arrapada pronominal Mai no es desarrapa de les faldilles de la mare

■ desarrebossar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrebossar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_bos_sar
Etimologia: de arrebossar

verb transitiu Treure l’arrebossat.

■ desarrebossar

verb transitiu Treure l’arrebossat

■ desarregladament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarregladament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_gla_da_ment
Etimologia: de desarreglat

adverbi No arregladament.

■ desarregladament

adverbi No arregladament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desarrambament

■ desarrambar

■ desarranjador | desarranjadora

■ desarranjador | desarranjadora

■ desarranjament

■ desarranjar

■ desarranjat | desarranjada

■ desarranjat | desarranjada

■ desarrapament

■ desarrapar

■ desarrebossar

■ desarregladament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desarranjador

| desarranjadora

■ desarranjador

| desarranjadora

■ desarranjat

| desarranjada

■ desarranjat

| desarranjada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia