Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desarrapament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrapament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ra_pa_ment
Etimologia: de desarrapar

masculí Acció de desarrapar o de desarrapar-se.

■ desarrapament

masculí Acció de desarrapar o de desarrapar-se

■ desarrapar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrapar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ra_par
Etimologia: de arrapar

verb

transitiu Separar (alguna cosa) d’allò a què és arrapada.
pronominal Mai no es desarrapa de les faldilles de la mare.

■ desarrapar

verb transitiu Separar alguna cosa d’allò a què és arrapada pronominal Mai no es desarrapa de les faldilles de la mare

■ desarrebossar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrebossar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_bos_sar
Etimologia: de arrebossar

verb transitiu Treure l’arrebossat.

■ desarrebossar

verb transitiu Treure l’arrebossat

■ desarregladament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarregladament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_gla_da_ment
Etimologia: de desarreglat

adverbi No arregladament.

■ desarregladament

adverbi No arregladament

■ desarreglament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarreglament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_gla_ment
Etimologia: de desarreglar

masculí

Acció de desarreglar o de desarreglar-se;
l’efecte.

■ desarreglament

masculí Acció de desarreglar o de desarreglar-se l’efecte

■ desarreglar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarreglar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_glar
Etimologia: de arreglar

verb

transitiu Treure de regla.
transitiu Desarranjar.
pronominal Desarranjar-se.

■ desarreglar

verb transitiu Treure de regla transitiu Desarranjar pronominal Desarranjar-se

■ desarreglat

| desarreglada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarreglat</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_glat
Etimologia: de desarreglar

adjectiu No arreglat.

■ desarreglat

| desarreglada

adjectiu No arreglat

■ desarregnar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarregnar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_reg_nar
Etimologia: de arregnar

verb transitiu Treure les regnes.

■ desarregnar

verb transitiu Treure les regnes

■ desarregussament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarregussament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_gus_sa_ment
Etimologia: de desarregussar

masculí

Acció de desarregussar o de desarregussar-se;
l’efecte.

■ desarregussament

masculí Acció de desarregussar o de desarregussar-se l’efecte

■ desarregussar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarregussar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_re_gus_sar
Etimologia: de arregussar

verb

1. transitiu Fer cessar d’estar arregussat. Desarregussa les mànigues al nen.
2. pronominal Val més que em desarregussi les faldilles.
pronominal Cessar d’estar arregussat.

■ desarregussar

verb transitiu Fer cessar d’estar arregussat Desarregussa les mànigues al nen pronominal Val més que em desarregussi les faldilles pronominal Cessar d’estar arregussat