Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desarrendament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrendament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_da_ment
Etimologia: de desarrendar

masculí Acció de desarrendar.

■ desarrendament

masculí Acció de desarrendar

■ desarrendar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrendar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_dar
Etimologia: de arrendar

verb

transitiu

Cessar de tenir arrendat. Han desarrendat les terres perquè volen conrear-les ells mateixos.
Donar comiat a l’arrendatari. Han desarrendat el masover.

■ desarrendar

verb transitiu Cessar de tenir arrendat Han desarrendat les terres perquè volen conrear-les ells mateixos Donar comiat a l’arrendatari Han desarrendat el masover

■ desarrengament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrengament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_ga_ment
Etimologia: de desarrengar

masculí

Acció de desarrengar o de desarrengar-se;
l’efecte.

■ desarrengament

masculí Acció de desarrengar o de desarrengar-se l’efecte

■ desarrengar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrengar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_gar
Etimologia: de arrengar

verb

transitiu Fer cessar d’estar arrengat.
pronominal Cessar d’estar arrengat.

■ desarrengar

verb transitiu Fer cessar d’estar arrengat pronominal Cessar d’estar arrengat

■ desarrengat

| desarrengada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrengat</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_gat
Etimologia: de desarrengar

adjectiu No arrengat.

■ desarrengat

| desarrengada

adjectiu No arrengat

■ desarrenglament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrenglament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_gla_ment
Etimologia: de desarrenglar

masculí

Acció de desarrenglar o de desarrenglar-se;
l’efecte.

■ desarrenglament

masculí Acció de desarrenglar o de desarrenglar-se l’efecte

■ desarrenglar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrenglar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_glar
Etimologia: de arrenglar

verb

transitiu Fer cessar d’estar arrenglat.
pronominal Cessar d’estar arrenglat.

■ desarrenglar

verb transitiu Fer cessar d’estar arrenglat pronominal Cessar d’estar arrenglat

■ desarrenglat

| desarrenglada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrenglat</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_glat
Etimologia: de desarrenglar

adjectiu No arrenglat.

■ desarrenglat

| desarrenglada

adjectiu No arrenglat

■ desarrenglerament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrenglerament</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_gle_ra_ment
Etimologia: de desarrenglerar

masculí

Acció de desarrenglerar o de desarrenglerar-se;
l’efecte.

■ desarrenglerament

masculí Acció de desarrenglerar o de desarrenglerar-se l’efecte

■ desarrenglerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrenglerar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ren_gle_rar
Etimologia: de arrenglerar

verb

transitiu Fer cessar d’estar arrenglerat.
pronominal Cessar d’estar arrenglerat.

■ desarrenglerar

verb transitiu Fer cessar d’estar arrenglerat pronominal Cessar d’estar arrenglerat