Diccionari - GDLC | diccionari.cat

1. transitiu Fer cessar d’estar arrimat; desarrambar.
2. pronominal Desarrimar-se de la paret.
pronominal figuradament Cessar d’acollir-se a la protecció d’algú.

■ desarrimar

verb transitiu Fer cessar d’estar arrimat desarrambar pronominal Desarrimar-se de la paret pronominal figuradament Cessar d’acollir-se a la protecció d’algú

■ desarrissar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarrissar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ris_sar
Etimologia: de arrissar

verb

transitiu Desfer els rulls o els rissos.
pronominal Els cabells es desarrissen amb la humitat.

■ desarrissar

verb transitiu Desfer els rulls o els rissos pronominal Els cabells es desarrissen amb la humitat

■ desarroentar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desarroentar</title>

Partició sil·làbica: des_ar_ro_en_tar
Etimologia: de arroentar

verb transitiu Fer perdre la roentor.

■ desarroentar

verb transitiu Fer perdre la roentor

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desarrenglament

■ desarrenglar

■ desarrenglat | desarrenglada

■ desarrenglat | desarrenglada

■ desarrenglerament

■ desarrenglerar

■ desarrenglerat | desarrenglerada

■ desarrenglerat | desarrenglerada

■ desarrestar

■ desarrimar

■ desarrissar

■ desarroentar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desarrenglat

| desarrenglada

■ desarrenglat

| desarrenglada

■ desarrenglerat

| desarrenglerada

■ desarrenglerat

| desarrenglerada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia