Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desastrat

| desastrada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desastrat</title>

Partició sil·làbica: des_as_trat
Etimologia: de desastre 1a font: 1439

adjectiu

Malastruc.
Descurós, deixat, especialment en el vestir.

■ desastrat

| desastrada

adjectiu Malastruc Descurós, deixat, especialment en el vestir

■ desastre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desastre</title>

Partició sil·làbica: des_as_tre
Etimologia: de astre 1a font: s. XIV, Llull

masculí

Desgràcia greu, ruïnosa, gros infortuni, esdeveniment funest. Els desastres causats pel terratrèmol. La derrota de l’estol fou un desastre.
hiperbòlicament
1. Error, fallada. El concert ha estat un desastre.
2. Ésser, algú, un desastre.

■ desastre

masculí Desgràcia greu, ruïnosa, gros infortuni, esdeveniment funest Els desastres causats pel terratrèmol La derrota de l’estol fou un desastre hiperbòlicament Error, fallada El concert ha estat un desastre Ésser, algú, un desastre

■ desastrós

| desastrosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desastrós</title>

Partició sil·làbica: des_as_trós
Etimologia: de desastre

adjectiu

1. Que és un desastre. Un fet desastrós.
2. Que causa un desastre. Una riuada desastrosa.
3. En què té lloc un desastre. Una temporada desastrosa.
hiperbòlicament Molt dolent. Un poema desastrós. Un escriptor desastrós.

■ desastrós

| desastrosa

adjectiu Que és un desastre Un fet desastrós Que causa un desastre Una riuada desastrosa En què té lloc un desastre Una temporada desastrosa hiperbòlicament Molt dolent Un poema desastrós Un escriptor desastrós

■ desastrosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desastrosament</title>

Partició sil·làbica: des_as_tro_sa_ment
Etimologia: de desastrós

adverbi D’una manera desastrosa.

■ desastrosament

adverbi D’una manera desastrosa

■ desastruc

| desastruga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desastruc</title>

Partició sil·làbica: des_as_truc
Etimologia: de astruc² 1a font: s. XIV, Metge

adjectiu Malastruc.

■ desastruc

| desastruga

adjectiu Malastruc

■ desastrugament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desastrugament</title>

Partició sil·làbica: des_as_tru_ga_ment
Etimologia: de desastruc

adverbi Malastrugament.

■ desastrugament

adverbi Malastrugament

■ desatacar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desatacar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ta_car
Etimologia: de atacar

verb

transitiu

Separar (alguna cosa) d’allò a què és atacada.
Treure la càrrega d’una arma de foc, d’una barrinada, etc. Desatacar una pistola.

■ desatacar

verb transitiu Separar alguna cosa d’allò a què és atacada Treure la càrrega d’una arma de foc, d’una barrinada, etc Desatacar una pistola

■ desatansament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desatansament</title>

Partició sil·làbica: des_a_tan_sa_ment
Etimologia: de desatansar

masculí

Acció de desatansar o de desatansar-se;
l’efecte.

■ desatansament

masculí Acció de desatansar o de desatansar-se l’efecte

■ desatansar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desatansar</title>

Partició sil·làbica: des_a_tan_sar
Etimologia: de atansar

verb

transitiu Separar (una cosa o una persona) d’allò a què està atansada.
pronominal No et desatansis de mi.

■ desatansar

verb transitiu Separar una cosa o una persona d’allò a què està atansada pronominal No et desatansis de mi

■ desatapeïment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desatapeïment</title>

Partició sil·làbica: des_a_ta_pe_ï_ment
Etimologia: de desatapeir

masculí

Acció de desatapeir o de desatapeir-se;
l’efecte.

■ desatapeïment

masculí Acció de desatapeir o de desatapeir-se l’efecte