Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desautoritzadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desautoritzadament</title>

Partició sil·làbica: des_au_to_rit_za_da_ment
Etimologia: de desautoritzar

adverbi Sense autorització.

■ desautoritzadament

adverbi Sense autorització

■ desautoritzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desautoritzar</title>

Partició sil·làbica: des_au_to_rit_zar
Etimologia: de autoritzar

verb

transitiu

Llevar autoritat a algú.
Declarar (algú) sense autoritat, sense competència, per a fer alguna cosa.

■ desautoritzar

verb transitiu Llevar autoritat a algú Declarar algú sense autoritat, sense competència, per a fer alguna cosa

■ desavantatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavantatge</title>

Partició sil·làbica: des_a_van_tat_ge
Etimologia: de avantatge 1a font: s. XV, Ausiàs

masculí

Distància que separa un mòbil d’un altre que li va al davant.
Condició d’inferioritat per a reeixir.
Condició, circumstància, desfavorable.
esports Diferència negativa en punts, temps, distància, etc., que separa un competidor d’un altre. L’equip local va reduir el desavantatge de dos gols.

■ desavantatge

masculí Distància que separa un mòbil d’un altre que li va al davant Condició d’inferioritat per a reeixir Condició, circumstància, desfavorable esports Diferència negativa en punts, temps, distància, etc, que separa un competidor d’un altre L’equip local va reduir el desavantatge de dos gols

■ desavantatjós

| desavantatjosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavantatjós</title>

Partició sil·làbica: des_a_van_tat_jós
Etimologia: de avantatjós

adjectiu Que ofereix o enclou desavantatges.

■ desavantatjós

| desavantatjosa

adjectiu Que ofereix o enclou desavantatges

■ desavantatjosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavantatjosament</title>

Partició sil·làbica: des_a_van_tat_jo_sa_ment
Etimologia: de desavantatjós

adverbi D’una manera desavantatjosa.

■ desavantatjosament

adverbi D’una manera desavantatjosa

■ desaveïnament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaveïnament</title>

Partició sil·làbica: des_a_ve_ï_na_ment
Etimologia: de desaveïnar

masculí Acció de desaveïnar o de desaveïnar-se.

■ desaveïnament

masculí Acció de desaveïnar o de desaveïnar-se

■ desaveïnar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaveïnar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ve_ï_nar
Etimologia: de aveïnar

verb

transitiu Fer cessar d’estar aveïnat, esborrar del padró veïnal.
pronominal Cessar d’estar aveïnat.

■ desaveïnar

verb transitiu Fer cessar d’estar aveïnat, esborrar del padró veïnal pronominal Cessar d’estar aveïnat

■ desavenç

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavenç</title>

Partició sil·làbica: des_a_venç
Etimologia: de desavençar

masculí Diferència entre els guanys i les despeses quan aquestes són superiors a aquells (oposat a avenç).

■ desavenç

masculí Diferència entre els guanys i les despeses quan aquestes són superiors a aquells oposat a avenç

■ desavençar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavençar</title>

Partició sil·làbica: des_a_ven_çar
Etimologia: de avençar

verb transitiu Mancar una certa quantitat perquè els guanys igualin les despeses.

■ desavençar

verb transitiu Mancar una certa quantitat perquè els guanys igualin les despeses

■ desavenir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavenir-se</title>

Partició sil·làbica: des_a_ve_nir-se
Etimologia: de avenir²

verb pronominal Deixar d’avenir-se, desacordar-se.

■ desavenir-se

verb pronominal Deixar d’avenir-se, desacordar-se