Es mostren 88940 resultats

■ desballestament

■ desballestament

masculí Acció de desballestar o de desballestar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desballestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desballestar</title>

Etimologia: de ballesta
    verb
    1. transitiu Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon un mecanisme, un objecte armat, etc.
    2. transitiu figuradament Desbaratar. La pluja ha desballestat tots els plans.
    3. pronominal figuradament Se’m va desballestar la panxa després d’aquell tiberi. La cultura tradicional es desballesta amb les noves formes de vida.
    4. pronominal La rentadora s’ha ben desballestat.
  2. pronominal figuradament Perdre el seny, sofrir pertorbació mental.
  3. transitiu Desfer una nau, un vehicle, etc., per tal d’aprofitar-ne els materials en bon estat.

■ desballestar

verb transitiu Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon un mecanisme, un objecte armat, etc transitiu figuradament Desbaratar La pluja ha desballestat tots els plans pronominal figuradament Se’m va desballestar la panxa després d’aquell tiberi La cultura tradicional es desballesta amb les noves formes de vida pronominal La rentadora s’ha ben desballestat pronominal figuradament Perdre el seny, sofrir pertorbació mental transitiu Desfer una nau, un vehicle, etc, per tal d’aprofitar-ne els materials en bon estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desballestat
| desballestada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desballestat</title>

Etimologia: de desballestar 1a font: s. XX, Oller
    adjectiu
  1. Dit d’una cosa les parts de la qual són incongruents, mancades en absolut d’il·lació, etc.
  2. figuradament Són una gent desballestada.
  3. tecnologia Dit del mecanisme o aparell que, a causa del seu envelliment o de qualsevol altra circumstància, presenta un desajust general i, doncs, no funciona com cal.

■ desballestat
| desballestada

adjectiu Dit d’una cosa les parts de la qual són incongruents, mancades en absolut d’illació, etc figuradament Són una gent desballestada tecnologia Dit del mecanisme o aparell que, a causa del seu envelliment o de qualsevol altra circumstància, presenta un desajust general i, doncs, no funciona com cal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbancada

■ desbancada

femení Desbancament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbancament

■ desbancament

masculí Acció de desbancar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbancar

■ desbancar

verb transitiu En un joc, guanyar a qui té la banca tots els diners que hi ha posat Suplantar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbandada

■ desbandada

femení Acció de desbandar-se a la desbandada Desbandant-se Fugir, retirar-se, a la desbandada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbandar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbandar</title>

Etimologia: de banda3
    verb
  1. transitiu Fer separar desordenadament (un grup de persones que van plegades, especialment la tropa), tirant cadascú per un costat diferent. Aquell xàfec va desbandar la processó pels carrerons.
  2. pronominal Separar-se desordenadament un grup de persones, especialment la tropa, tirant cadascú per un costat diferent. El front de l’exèrcit es desbandà després de les primeres canonades.

■ desbandar

verb transitiu Fer separar desordenadament un grup de persones que van plegades, especialment la tropa, tirant cadascú per un costat diferent Aquell xàfec va desbandar la processó pels carrerons pronominal Separar-se desordenadament un grup de persones, especialment la tropa, tirant cadascú per un costat diferent El front de l’exèrcit es desbandà després de les primeres canonades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbandejament

■ desbandejament

masculí Acció d’alçar el bandejament a qui havia estat bandejat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbarat

■ desbarat

masculí derrota 1 i 2
Traducció