Es mostren 88939 resultats

■ desbaratador
| desbaratadora

■ desbaratador
| desbaratadora

adjectiu i masculí i femení Que desbarata
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbaratament

■ desbaratament

masculí Acció de desbaratar o de desbaratar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbaratar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbaratar</title>

Etimologia: de baratar 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
    1. transitiu Desfer, tirar per terra les coses encaminades a un fi. El mal temps ens ha desbaratat la sortida.
    2. pronominal Com s’ha desbaratat el temps!
    1. transitiu Produir greus trastorns en el funcionament d’un òrgan, etc. Els menjars forts desbaraten el fetge.
    2. pronominal Desbaratar-se el ventrell.
    1. transitiu Posar en confusió; derrotar. La cavalleria reial desbaratà la host enemiga.
    2. pronominal La tropa sarraïna es desbaratà.
  4. transitiu tecnologia Descompondre un mecanisme.

■ desbaratar

verb transitiu Desfer, tirar per terra les coses encaminades a un fi El mal temps ens ha desbaratat la sortida pronominal Com s’ha desbaratat el temps transitiu Produir greus trastorns en el funcionament d’un òrgan, etc Els menjars forts desbaraten el fetge pronominal Desbaratar-se el ventrell transitiu Posar en confusió derrotar La cavalleria reial desbaratà la host enemiga pronominal La tropa sarraïna es desbaratà transitiu tecnologia Descompondre un mecanisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbaratat
| desbaratada

■ desbaratat
| desbaratada

adjectiu Que sofreix desbaratament adjectiu i masculí i femení Que fa les coses sense ordre ni concert, que es capté sense mica de contenció o de fre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbarbador
| desbarbadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbarbador</title>

Etimologia: de desbarbar
    adjectiu
  1. Que desbarba o serveix per a desbarbar.
  2. màquina desbarbadora (o simplement desbarbadora)
    1. agricultura i tecnologia Màquina per a desbarbar cereals.
    2. metal·lúrgia Màquina utilitzada per a eliminar les rebaves de les peces de fosa o estampades.
  3. desbarbadora d’engranatges tecnologia Màquina per a realitzar l’afaitament dels engranatges; afaitadora.

■ desbarbador
| desbarbadora

adjectiu Que desbarba o serveix per a desbarbar màquina desbarbadora o simplement desbarbadora agricultura i tecnologia Màquina per a desbarbar cereals metallúrgia Màquina utilitzada per a eliminar les rebaves de les peces de fosa o estampades desbarbadora d’engranatges tecnologia Màquina per a realitzar l’afaitament dels engranatges afaitadora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbarbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbarbar</title>

Etimologia: de barba 1a font: s. XV, Febrer
    verb
  1. transitiu
    1. Llevar la barba a una cosa.
    2. màquina de desbarbar Màquina desbarbadora.
  2. pronominal Afaitar-se la barba.
  3. transitiu arts gràfiques
    1. Igualar amb la guillotina o la cisalla els marges d’un full, un volum, etc.
    2. desbarbar una lletra En la tipografia antiga, rebaixar la rebava o el talús que embrutava el full de tiratge amb una eina de tall.

■ desbarbar

verb transitiu Llevar la barba a una cosa màquina de desbarbar Màquina desbarbadora pronominal Afaitar-se la barba transitiu arts gràfiques Igualar amb la guillotina o la cisalla els marges d’un full, un volum, etc desbarbar una lletra En la tipografia antiga, rebaixar la rebava o el talús que embrutava el full de tiratge amb una eina de tall
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbarbat
| desbarbada

■ desbarbat
| desbarbada

adjectiu Desproveït de barba agricultura Dit de la forma d’espiga de blat i d’altres cereals mancada d’arestes o barbes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desbarbatge

desbarbatge

masculí Operació de desbarbar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbarrament

■ desbarrament

masculí Acció de desbarrar o de desbarrar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desbarrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbarrar</title>

Etimologia: de barrar
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar barrat.
    1. transitiu Dislocar les barres o mandíbules.
    2. pronominal Sofrir luxació temporomaxil·lar.
  3. intransitiu figuradament Perdre la moderació, dir disbarats, inconveniències. Quan beu massa comença a desbarrar.

■ desbarrar

verb transitiu Fer cessar d’estar barrat transitiu Dislocar les barres o mandíbules pronominal Sofrir luxació temporomaxillar intransitiu figuradament Perdre la moderació, dir disbarats, inconveniències Quan beu massa comença a desbarrar
Informació complementària
Traducció