Es mostren 88940 resultats

■ descalç
| descalça

■ descalç
| descalça

adjectiu Que va amb els peus nus Caminar, anar, descalç religió Dit dels religiosos que per esperit ascètic i de pobresa calcen sandàlies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descalçador

■ descalçador

masculí agricultura Instrument per a descalçar els arbres medicina Instrument per a descalçar les dents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descalçament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descalçament</title>

Etimologia: de descalçar
    masculí
    1. Acció de descalçar o de descalçar-se;
    2. l’efecte.
  2. agricultura Operació consistent a treure una part de la terra que hi ha al voltant del peu dels arbres fruiters i dels ceps perquè la varietat no arreli, puix que anul·laria les característiques de l’empelt.

■ descalçament

masculí Acció de descalçar o de descalçar-se l’efecte agricultura Operació consistent a treure una part de la terra que hi ha al voltant del peu dels arbres fruiters i dels ceps perquè la varietat no arreli, puix que anullaria les característiques de l’empelt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descalçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descalçar</title>

Etimologia: del ll. discalceare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Llevar (a algú) el calçat. Si no vols que es mullin les sabates, descalça’ls.
    2. pronominal Descalça’t i fica’t a l’aigua.
    1. transitiu Llevar (el calçat) a algú. Descalçar a algú les sabates.
    2. pronominal Descalçar-se les sabates.
  3. transitiu Posar al descobert la base, denudar la base. Descalçar un mur, un arbre, una dent.

■ descalçar

verb transitiu Llevar a algú el calçat Si no vols que es mullin les sabates, descalça’ls pronominal Descalça’t i fica’t a l’aigua transitiu Llevar el calçat a algú Descalçar a algú les sabates pronominal Descalçar-se les sabates transitiu Posar al descobert la base, denudar la base Descalçar un mur, un arbre, una dent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descalcificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descalcificació</title>

Partició sil·làbica: des_cal_ci_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de descalcificar
    femení
    1. Acció de descalcificar o de descalcificar-se;
    2. l’efecte.
  2. geologia Forma d’erosió que consisteix en la disminució del carbonat càlcic de les roques calcàries.
  3. patologia Disminució de calci dels ossos o d’altres teixits.
  4. pedologia Eliminació en el sòl del calci present en el complex d’absorció.
  5. química industrial En una aigua dura, eliminació dels cations Ca2+ i Mg2+, transformant-la en aigua blana.

■ descalcificació

femení Acció de descalcificar o de descalcificar-se l’efecte geologia Forma d’erosió que consisteix en la disminució del carbonat càlcic de les roques calcàries patologia Disminució de calci dels ossos o d’altres teixits pedologia Eliminació en el sòl del calci present en el complex d’absorció química industrial En una aigua dura, eliminació dels cations Ca 2 + i Mg 2 + , transformant-la en aigua blana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descalcificador

■ descalcificador

masculí química industrial Aparell emprat per a descalcificar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descalcificar

■ descalcificar

verb transitiu Fer perdre el calci per descalcificació pronominal Perdre calci
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descamació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descamació</title>

Partició sil·làbica: des_ca_ma_ci_ó
Etimologia: de escamar
    femení
  1. patologia Eliminació, per despreniment, en forma d’escates o de membranes, de les cèl·lules de l’estrat superficial o corni de l’epidermis.
  2. geologia Forma de meteorització consistent en la fragmentació de les roques en plaques primes, produïda per l’augment de volum dels grans de silicats en hidratar-se o bé per canvis tèrmics bruscs.

■ descamació

femení patologia Eliminació, per despreniment, en forma d’escates o de membranes, de les cèllules de l’estrat superficial o corni de l’epidermis geologia Forma de meteorització consistent en la fragmentació de les roques en plaques primes, produïda per l’augment de volum dels grans de silicats en hidratar-se o bé per canvis tèrmics bruscs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descambuixar

■ descambuixar

verb dialectal transitiu i pronominal Despentinar pronominal Barallar-se estirant-se mútuament els cabells esgardissar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descaminar

■ descaminar

verb transitiu Fer perdre el camí pronominal Perdre el camí
Informació complementària
Traducció