Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ descantellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descantellar</title>

Etimologia: de descantell

verb

transitiu i pronominal Escantellar.
figuradament
1. intransitiu Dir coses que seria millor, més prudent, de callar, que calia tenir callades.
2. pronominal Hi ha coses indignants i em descantellaria.

■ descantellar

verb transitiu i pronominal Escantellar figuradament intransitiu Dir coses que seria millor, més prudent, de callar, que calia tenir callades pronominal Hi ha coses indignants i em descantellaria

■ descanviar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descanviar</title>

Partició sil·làbica: des_can_vi_ar
Etimologia: de canviar 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu

Bescanviar.
especialment Donar (una moneda, un bitllet) i rebre, en bescanvi, una quantitat equivalent al seu valor en monedes o bitllets més petits. Per a comprar el diari he hagut de descanviar un bitllet dels grossos.

■ descanviar

verb transitiu Bescanviar especialment Donar una moneda, un bitllet i rebre, en bescanvi, una quantitat equivalent al seu valor en monedes o bitllets més petits Per a comprar el diari he hagut de descanviar un bitllet dels grossos

descapitalització

<title type="display">descapitalització</title>

Partició sil·làbica: des_ca_pi_ta_lit_za_ci_ó
Etimologia: de descapitalitzar

femení

economia

Acció de descapitalitzar o de descapitalitzar-se;
l’efecte.

descapitalització

femení economia Acció de descapitalitzar o de descapitalitzar-se l’efecte

■ descapitalitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descapitalitzar</title>

Etimologia: de capitalitzar

verb

economia

transitiu Fer perdre capital (a una societat, una empresa, etc.).
pronominal Perdre capital.

■ descapitalitzar

verb economia transitiu Fer perdre capital a una societat, una empresa, etc pronominal Perdre capital

descapollar

<title type="display">descapollar</title>

Etimologia: de capoll

verb transitiu escapollar.

descapollar

verb transitiu escapollar

■ descapotable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descapotable</title>

Etimologia: de descapotar

adjectiu i masculí automòbil, automobilisme Dit del vehicle del qual hom pot treure o plegar la capota.

■ descapotable

adjectiu i masculí automòbil, automobilisme Dit del vehicle del qual hom pot treure o plegar la capota

■ descapotar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descapotar</title>

Etimologia: de capotar

verb transitiu automòbil, automobilisme Treure o plegar una part de la capota dels automòbils descapotables.

■ descapotar

verb transitiu automòbil, automobilisme Treure o plegar una part de la capota dels automòbils descapotables

descapsulador

<title type="display">descapsulador</title>

Etimologia: de capsulador

masculí embalatge, envasat Instrument emprat per a treure la càpsula d’una ampolla o d’un flascó.

descapsulador

masculí embalatge, envasat Instrument emprat per a treure la càpsula d’una ampolla o d’un flascó

■ descaradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descaradament</title>

Etimologia: de descarat

adverbi Amb descaradura.

■ descaradament

adverbi Amb descaradura

■ descaradura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descaradura</title>

Etimologia: de descarar-se 1a font: 1599

femení El fet de descarar-se.

■ descaradura

femení El fet de descarar-se