Diccionari - GDLC | diccionari.cat

verb pronominal Cessar de contenir-se de dir o de fer allò que el respecte humà, la prudència, el benveure, el pudor, etc., priva de dir o de fer.

■ descarar-se

verb pronominal Cessar de contenir-se de dir o de fer allò que el respecte humà, la prudència, el benveure, el pudor, etc, priva de dir o de fer

■ descarat

| descarada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descarat</title>

Etimologia: de descarar-se 1a font: s. XV

adjectiu i masculí i femení Que parla o que obra amb descaradura.
adjectiu Dit d’allò que hom diu o fa amb descaradura. Això és un robatori descarat.
a la descarada locució adverbial Amb descaradura.

■ descarat

| descarada

adjectiu i masculí i femení Que parla o que obra amb descaradura adjectiu Dit d’allò que hom diu o fa amb descaradura Això és un robatori descarat a la descarada locució adverbial Amb descaradura

■ descarbonatació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descarbonatació</title>

Partició sil·làbica: des_car_bo_na_ta_ci_ó

femení

Acció de descarbonatar o de descarbonatar-se.
química industrial Operació de descarbonatar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o dels processos químics.

■ descarbonatació

femení Acció de descarbonatar o de descarbonatar-se química industrial Operació de descarbonatar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o dels processos químics

■ descarbonatar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descarbonatar</title>

verb

transitiu química Llevar d’un cos els ions carbonat i bicarbonat.
pronominal Descarbonatar-se l’aigua.

■ descarbonatar

verb transitiu química Llevar d’un cos els ions carbonat i bicarbonat pronominal Descarbonatar-se l’aigua

descarbonització

<title type="display">descarbonització</title>

Partició sil·làbica: des_car_bo_nit_za_ci_ó

femení química Acció de descarbonitzar o de descarbonitzar-se.

descarbonització

femení química Acció de descarbonitzar o de descarbonitzar-se

descarbonitzador

| descarbonitzadora

<title type="display">descarbonitzador</title>

adjectiu química Que descarbonitza.

descarbonitzador

| descarbonitzadora

adjectiu química Que descarbonitza

■ descarbonitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descarbonitzar</title>

verb

química

transitiu Llevar d’un cos el carboni que conté. Descarbonitzar l’acer.
pronominal Descarbonitzar-se l’acer.

■ descarbonitzar

verb química transitiu Llevar d’un cos el carboni que conté Descarbonitzar l’acer pronominal Descarbonitzar-se l’acer

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ descaragolador

■ descaragolament

■ descaragolar

■ descarar-se

■ descarat | descarada

■ descarat | descarada

■ descarbonatació

■ descarbonatar

descarbonització

descarbonitzador | descarbonitzadora

descarbonitzador | descarbonitzadora

■ descarbonitzar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ descarat

| descarada

■ descarat

| descarada

descarbonitzador

| descarbonitzadora

descarbonitzador

| descarbonitzadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia