Es mostren 88939 resultats

■ desceleració

■ desceleració

femení mecànica Acceleració negativa zona de desceleració esports En les curses d’automòbils i de motocicletes, pista d’accés des del circuit fins als serveis tècnics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

descelerador

descelerador

masculí motors Alentidor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descelerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descelerar</title>

Etimologia: de accelerar
    verb
    1. transitiu Fer menys ràpid (un moviment, un procés).
    2. pronominal Fer-se menys ràpid (un moviment, un procés).
    1. transitiu Reduir la velocitat d’un vehicle.
    2. pronominal Reduir-se la velocitat d’un vehicle.
    3. transitiu i usat absolutament Cessar d’accionar el pedal de l’accelerador d’un vehicle.
  3. transitiu mecànica Sotmetre a desceleració.

■ descelerar

verb transitiu Fer menys ràpid un moviment, un procés pronominal Fer-se menys ràpid un moviment, un procés transitiu Reduir la velocitat d’un vehicle pronominal Reduir-se la velocitat d’un vehicle transitiu i usat absolutament Cessar d’accionar el pedal de l’accelerador d’un vehicle transitiu mecànica Sotmetre a desceleració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desceleròmetre

desceleròmetre

masculí automòbil, automobilisme Aparell per a mesurar la desceleració d’un vehicle que es produeix com a efecte d’una frenada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descendència

■ descendència

femení Conjunt dels qui descendeixen d’algú etnologia Organització familiar per grups de parentiu Descendència patrilineal, matrilineal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descendent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descendent</title>

Etimologia: del ll. descendens, -ntis, participi pres. de descendĕre ‘descendir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que descendeix (oposat a ascendent).
    2. música Dit de l’interval o del seguit d’intervals (escala, arpegi, fragment melòdic) en què qualsevol so és més greu que l’anterior.
  2. masculí i femení
    1. Parent de la línia descendent que segueix en la successió genealògica.
    2. genètica Cadascun dels individus procedents d’un progenitor o d’una parella de progenitors, dels quals reben l’herència genètica.

■ descendent

adjectiu Que descendeix oposat a ascendent música Dit de l’interval o del seguit d’intervals escala, arpegi, fragment melòdic en què qualsevol so és més greu que l’anterior masculí i femení Parent de la línia descendent que segueix en la successió genealògica genètica Cadascun dels individus procedents d’un progenitor o d’una parella de progenitors, dels quals reben l’herència genètica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descendiment

■ descendiment

masculí Davallament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descendir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descendir</title>

Etimologia: del ll. descĕndĕre. íd. 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
  1. Baixar, davallar, anar de dalt a baix, a un punt situat més avall. L’avió ja comença a descendir.
  2. per extensió
    1. Baixar, disminuir, minvar. La febre ha descendit bruscament.
    2. Passar a ocupar una posició, un càrrec, etc., més baix. Descendir de categoria.
  3. per extensió
    1. Procedir d’allò que és general a allò que és particular. Descendir als detalls.
    2. Abaixar-se (v. abaixar 6 2). Ha descendit a suplicar-ho.
  4. Provenir per filiació successiva d’algú, d’un poble, etc.

■ descendir

verb intransitiu Baixar, davallar, anar de dalt a baix, a un punt situat més avall L’avió ja comença a descendir per extensió Baixar, disminuir, minvar La febre ha descendit bruscament Passar a ocupar una posició, un càrrec, etc, més baix Descendir de categoria per extensió Procedir d’allò que és general a allò que és particular Descendir als detalls Abaixar-se v abaixar 6 2 Ha descendit a suplicar-ho Provenir per filiació successiva d’algú, d’un poble, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descens


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descens</title>

Etimologia: del ll. descensus, -us, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Baixada, acció de descendir.
  2. esports
    1. Prova olímpica d’esquí alpí consistent a recórrer una baixada d’uns tres quilòmetres amb un desnivell mínim de vuit-cents a mil metres.
    2. En alguns campionats, pas d’un equip d’una categoria superior a una altra d’inferior segons el sistema federativament establert.
    3. descens a doble corda En l’alpinisme, maniobra per a superar amb rapidesa els trossos difícils en el descens.
    4. descens de barrancs Barranquisme.
    5. descens en bot Ràfting.

■ descens

masculí Baixada, acció de descendir esports Prova olímpica d’esquí alpí consistent a recórrer una baixada d’uns tres quilòmetres amb un desnivell mínim de vuit-cents a mil metres En alguns campionats, pas d’un equip d’una categoria superior a una altra d’inferior segons el sistema federativament establert descens a doble corda En l’alpinisme, maniobra per a superar amb rapidesa els trossos difícils en el descens descens de barrancs Barranquisme descens en bot Ràfting
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descensió

■ descensió

femení Descens
Traducció