Es mostren 88940 resultats

■ descol·locar

■ descol·locar

verb transitiu Treure algú o alguna cosa del lloc on estava collocat pronominal Deixar algú el lloc on estava collocat, el lloc que ha d’ocupar en un arrengament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descol·locat
| descol·locada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descol·locat</title>

Etimologia: de descol·locar
    adjectiu
  1. En un arrengament, que no ocupa el lloc que hauria d’ocupar.
  2. figuradament Desconcertat, confós. La seva resposta em va deixar descol·locada.
  3. esports Dit del jugador que no és al seu lloc o la seva posició en un moment determinat del joc.

■ descol·locat
| descol·locada

adjectiu En un arrengament, que no ocupa el lloc que hauria d’ocupar figuradament Desconcertat, confós La seva resposta em va deixar descollocada esports Dit del jugador que no és al seu lloc o la seva posició en un moment determinat del joc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descolonització

■ descolonització

femení història i ciències polítiques Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descolonitzar

■ descolonitzar

verb transitiu ciències polítiques i ecologia Efectuar la descolonització d’un territori colonitzat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descoloració

■ descoloració

femení Descoloriment química industrial Eliminació dels pigments que donen color o embruten un producte per tal de millorar-ne l’estat d’acabat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descolorant

■ descolorant

adjectiu i masculí química industrial Substància química que té la propietat de fer desaparèixer la coloració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descolorar

■ descolorar

verb transitiu i pronominal Descolorir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descolorat
| descolorada

■ descolorat
| descolorada

adjectiu Descolorit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descoloriment

■ descoloriment

masculí Acció de descolorir o de descolorir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descolorir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descolorir</title>

Etimologia: de acolorir 1a font: s. XIV, Pere III
    verb
  1. transitiu Fer perdre el color a alguna cosa. El sol ha descolorit el cortinatge. Descolorir una substància per procediments químics.
  2. pronominal Perdre color. Aquesta roba s’ha descolorit amb el sol.

■ descolorir

verb transitiu Fer perdre el color a alguna cosa El sol ha descolorit el cortinatge Descolorir una substància per procediments químics pronominal Perdre color Aquesta roba s’ha descolorit amb el sol
Informació complementària
Traducció