Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu Alterar la distribució d’una cosa compassada fent que deixi d’ésser-ho.
pronominal Perdre algú el compàs, la mesura, en allò que fa o que diu.

■ descompassar

verb transitiu Alterar la distribució d’una cosa compassada fent que deixi d’ésser-ho pronominal Perdre algú el compàs, la mesura, en allò que fa o que diu

■ descompensació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descompensació</title>

Partició sil·làbica: des_com_pen_sa_ci_ó
Etimologia: de descompensar

femení

1. Acció de descompensar o de descompensar-se;
2. l’efecte.
patologia Estat d’esgotament o d’incapacitat d’un òrgan per a acomplir les funcions que li són pròpies.

■ descompensació

femení Acció de descompensar o de descompensar-se l’efecte patologia Estat d’esgotament o d’incapacitat d’un òrgan per a acomplir les funcions que li són pròpies

■ descompensar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descompensar</title>

Etimologia: de compensar

verb

transitiu Fer cessar d’estar compensat.
pronominal Cessar d’estar compensat.

■ descompensar

verb transitiu Fer cessar d’estar compensat pronominal Cessar d’estar compensat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

descolorit | descolorida

descolorit | descolorida

■ descomandar

descombregar

descominal

descomparèixer

■ descompartir

■ descompassadament

■ descompassar

■ descompensació

■ descompensar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

descolorit

| descolorida

descolorit

| descolorida

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia