Es mostren 88940 resultats

descompensat
| descompensada


<title type="display">descompensat</title>

Etimologia: de descompensar
    adjectiu
  1. Que no està compensat.
  2. patologia
    1. Que és sotmès a la descompensació. Una diabetis descompensada.
    2. Dit de determinades malalties cròniques que s’han agreujat d’una manera important i que comporten alteracions sobreafegides.

descompensat
| descompensada

adjectiu Que no està compensat patologia Que és sotmès a la descompensació Una diabetis descompensada Dit de determinades malalties cròniques que s’han agreujat d’una manera important i que comporten alteracions sobreafegides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descomplaent

■ descomplaent

adjectiu No complaent, que descomplau
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descomplaure

■ descomplaure

verb transitiu No complaure Si no ho fas ens descomplauràs granment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descompondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descompondre</title>

Etimologia: de compondre 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Separar els components d’alguna cosa.
    2. transitiu química Sotmetre una substància a descomposició.
    3. pronominal química Descompondre’s una substància.
    4. pronominal Fer-se malbé, corrompre’s. Descompondre’s un cadàver.
    5. pronominal figuradament Descompondre’s un idioma. Descompondre’s la cara pels sofriments.
    1. transitiu Trastornar, fer perdre l’equilibri.
    2. pronominal figuradament En les paraules o en els actes, perdre la circumspecció habitual, la serenitat.
  3. transitiu Trobar els elements o les parts que, composts o sumats, donen una resultant, un tot. Descompondre una força, un moviment. Descompondre un polígon en triangles.

■ descompondre

verb transitiu Separar els components d’alguna cosa transitiu química Sotmetre una substància a descomposició pronominal química Descompondre’s una substància pronominal Fer-se malbé, corrompre’s Descompondre’s un cadàver pronominal figuradament Descompondre’s un idioma Descompondre’s la cara pels sofriments transitiu Trastornar, fer perdre l’equilibri pronominal figuradament En les paraules o en els actes, perdre la circumspecció habitual, la serenitat transitiu Trobar els elements o les parts que, composts o sumats, donen una resultant, un tot Descompondre una força, un moviment…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descomponedor
| descomponedora

■ descomponedor
| descomponedora

adjectiu i masculí ecologia Dit de l’organisme, generalment bacteris i fongs, que descompon la matèria orgànica morta mitjançant una activitat metabòlica intensa i que constitueix un graó essencial en qualsevol cadena alimentària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descomponible

■ descomponible

adjectiu Susceptible d’ésser descompost
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descomposició

■ descomposició

femení Acció de descompondre o de descompondre’s l’efecte química Procés pel qual una molècula d’una substància composta es trenca en unes altres de més simples
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

descompost
| descomposta

descompost

Etimologia: de descompondre 1a font: s. XV, Curial
adjectiu Que en les paraules o en els actes ha perdut la circumspecció habitual, la serenitat.

descompost
| descomposta

adjectiu Que en les paraules o en els actes ha perdut la circumspecció habitual, la serenitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descompostament

■ descompostament

adverbi D’una manera descomposta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descompressímetre

■ descompressímetre

masculí metrologia Aparell per a enregistrar automàticament la descompressió que cal fer en una immersió en funció del temps i la profunditat aconseguits