Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desconsideració

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsideració</title>

Partició sil·làbica: des_con_si_de_ra_ci_ó
Etimologia: de desconsiderar

femení Manca de consideració.

■ desconsideració

femení Manca de consideració

■ desconsideradament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsideradament</title>

Etimologia: de desconsiderat

adverbi Sense consideració.

■ desconsideradament

adverbi Sense consideració

■ desconsiderar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsiderar</title>

Etimologia: de considerar

verb transitiu No tenir la consideració deguda.

■ desconsiderar

verb transitiu No tenir la consideració deguda

■ desconsiderat

| desconsiderada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsiderat</title>

Etimologia: de desconsiderar

adjectiu Mancat de consideració, no gens considerat.

■ desconsiderat

| desconsiderada

adjectiu Mancat de consideració, no gens considerat

■ desconsol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsol</title>

Etimologia: de desconsolar 1a font: 1723

masculí Manca de consol.

■ desconsol

masculí Manca de consol

■ desconsolació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsolació</title>

Partició sil·làbica: des_con_so_la_ci_ó
Etimologia: de desconsolar 1a font: s. XIV, Llull

femení Desconsol.

■ desconsolació

femení Desconsol

■ desconsoladament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsoladament</title>

Etimologia: de desconsolat

adverbi Sense consol, amb desconsol.

■ desconsoladament

adverbi Sense consol, amb desconsol

■ desconsolador

| desconsoladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsolador</title>

Etimologia: de desconsolar

adjectiu Que causa desconsol.

■ desconsolador

| desconsoladora

adjectiu Que causa desconsol

■ desconsolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsolar</title>

Etimologia: de consolar 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Privar de consol, afligir.

■ desconsolar

verb transitiu Privar de consol, afligir

■ desconsolat

| desconsolada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconsolat</title>

Etimologia: de desconsolar

adjectiu Mancat de consol.

■ desconsolat

| desconsolada

adjectiu Mancat de consol

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desconsideració

■ desconsideradament

■ desconsiderar

■ desconsiderat | desconsiderada

■ desconsiderat | desconsiderada

■ desconsol

■ desconsolació

■ desconsoladament

■ desconsolador | desconsoladora

■ desconsolador | desconsoladora

■ desconsolar

■ desconsolat | desconsolada

■ desconsolat | desconsolada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desconsiderat

| desconsiderada

■ desconsiderat

| desconsiderada

■ desconsolador

| desconsoladora

■ desconsolador

| desconsoladora

■ desconsolat

| desconsolada

■ desconsolat

| desconsolada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia