Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ descontrolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontrolar-se</title>

verb pronominal No saber controlar-se.

■ descontrolar-se

verb pronominal No saber controlar-se

■ desconveniència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconveniència</title>

Partició sil·làbica: des_con_ve_ni_èn_ci_a
Etimologia: de desconvenient 1a font: s. XIV, Llull

femení

Manca de conveniència.
Cosa desconvenient.

■ desconveniència

femení Manca de conveniència Cosa desconvenient

■ desconvenient

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconvenient</title>

Partició sil·làbica: des_con_ve_ni_ent
Etimologia: de desconvenir

adjectiu Que desconvé.

■ desconvenient

adjectiu Que desconvé

■ desconvenientment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconvenientment</title>

Partició sil·làbica: des_con_ve_ni_ent_ment
Etimologia: de desconvenient

adverbi D’una manera desconvenient.

■ desconvenientment

adverbi D’una manera desconvenient

■ desconvenir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconvenir</title>

Etimologia: de convenir 1a font: s. XIV, Llull

verb

intransitiu

No convenir entre elles dues persones o dues coses.
No convenir, no anar bé, no ésser útil.

■ desconvenir

verb intransitiu No convenir entre elles dues persones o dues coses No convenir, no anar bé, no ésser útil

■ desconvidar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconvidar</title>

Etimologia: de convidar

verb transitiu Anul·lar el convit fet a algú.

■ desconvidar

verb transitiu Anullar el convit fet a algú

desconvindre

<title type="display">desconvindre</title>

Etimologia: variant de desconvenir

verb intransitiu Desconvenir.

desconvindre

verb intransitiu Desconvenir

■ desconvocar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconvocar</title>

verb transitiu Anul·lar una convocatòria.

■ desconvocar

verb transitiu Anullar una convocatòria

■ desconxar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconxar</title>

Etimologia: de conxar 1a font: s. XX, Amades

verb transitiu Desfilar els caps o fils d’una corda.

■ desconxar

verb transitiu Desfilar els caps o fils d’una corda

■ descoratge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descoratge</title>

Etimologia: de coratge

masculí Descoratjament.

■ descoratge

masculí Descoratjament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ descontrolar-se

■ desconveniència

■ desconvenient

■ desconvenientment

■ desconvenir

■ desconvidar

desconvindre

■ desconvocar

■ desconxar

■ descoratge

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia