Es mostren 88939 resultats

■ descoratjador
| descoratjadora

■ descoratjador
| descoratjadora

adjectiu Que descoratja El seu silenci és descoratjador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descoratjament

■ descoratjament

masculí Efecte de descoratjar o de descoratjar-se No ens deixem vèncer pel descoratjament Estat de qui està descoratjat El seu descoratjament és llastimós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descoratjar

■ descoratjar

verb transitiu Fer perdre el coratge Les crítiques el descoratgen pronominal Perdre el coratge No ens descoratgem per tan poca cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

descoratjat
| descoratjada


<title type="display">descoratjat</title>

Etimologia: de descoratjar
    adjectiu
  1. Mancat de coratge, que ha perdut el coratge. Em sento descoratjat.
  2. per extensió Al seu voltant només veia cares descoratjades.

descoratjat
| descoratjada

adjectiu Mancat de coratge, que ha perdut el coratge Em sento descoratjat per extensió Al seu voltant només veia cares descoratjades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

descord


<title type="display">descord</title>

masculí literatura Poema trobadoresc en què es combinen metres distints, amb rimes escasses i persistents, formant estrofes a l’arbitri del poeta, però amb uniformitat dins la composició.

descord

masculí literatura Poema trobadoresc en què es combinen metres distints, amb rimes escasses i persistents, formant estrofes a l’arbitri del poeta, però amb uniformitat dins la composició
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descordadament

■ descordadament

adverbi Sense la deguda contenció, d’una manera descordada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descordament

■ descordament

masculí Acció de descordar o de descordar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descordar</title>

Etimologia: de cordar 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
    1. transitiu Fer cessar d’estar cordat. No hi ha manera de descordar els botons d’aquesta camisa.
    2. pronominal No et descordis la brusa, amb aquest fred.
  2. pronominal Cessar d’estar cordat. Aquesta americana sempre es descorda.
  3. pronominal Perdre la deguda contenció desfent-se en paraules imprudents, en improperis, etc.
  4. transitiu indústria surera Tallar la unió del suro pelagrí amb el de fer taps amb la destral i fer un tall fi fins a la camisa en el sentit de la generatiu de l’arbre perquè sigui més fàcil d’arrencar la pela del suro.

■ descordar

verb transitiu Fer cessar d’estar cordat No hi ha manera de descordar els botons d’aquesta camisa pronominal No et descordis la brusa, amb aquest fred pronominal Cessar d’estar cordat Aquesta americana sempre es descorda pronominal Perdre la deguda contenció desfent-se en paraules imprudents, en improperis, etc transitiu indústria surera Tallar la unió del suro pelagrí amb el de fer taps amb la destral i fer un tall fi fins a la camisa en el sentit de la generatiu de l’arbre perquè sigui més fàcil d’arrencar la pela del suro
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descordat
| descordada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descordat</title>

Etimologia: de descordar 1a font: s. XIV, Jaume I
    adjectiu
    1. Que no ha estat cordat o que ha deixat d’estar cordat. Anar amb les sabates descordades.
    2. Que porta la roba deslligada, afluixada dels cordons o d’altres mitjans de subjecció. Sempre va descordat.
  2. Mancat de la deguda contenció, immoderat. És molt descordat. Llenguatge descordat.

■ descordat
| descordada

adjectiu Que no ha estat cordat o que ha deixat d’estar cordat Anar amb les sabates descordades Que porta la roba deslligada, afluixada dels cordons o d’altres mitjans de subjecció Sempre va descordat Mancat de la deguda contenció, immoderat És molt descordat Llenguatge descordat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ descoronament

■ descoronament

masculí Acció de descoronar
Traducció