Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desemmalesar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmalesar</title>

Partició sil·làbica: des_em_ma_le_sar

verb transitiu Treure la malesa (d’un camí, d’un pas, d’un terreny, etc.).

■ desemmalesar

verb transitiu Treure la malesa d’un camí, d’un pas, d’un terreny, etc

■ desemmallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmallar</title>

Partició sil·làbica: des_em_ma_llar
Etimologia: de emmallar

verb transitiu pesca Treure (el peix) de la xarxa on està emmallat.

■ desemmallar

verb transitiu pesca Treure el peix de la xarxa on està emmallat

■ desemmandrir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmandrir</title>

Partició sil·làbica: des_em_man_drir
Etimologia: de emmandrir-se

verb

transitiu Treure la mandra.
pronominal Alliberar-se de la mandra.

■ desemmandrir

verb transitiu Treure la mandra pronominal Alliberar-se de la mandra

■ desemmantar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmantar</title>

Partició sil·làbica: des_em_man_tar
Etimologia: de emmantar

verb transitiu Destapar o desembolcar (una persona o una cosa emmantada).

■ desemmantar

verb transitiu Destapar o desembolcar una persona o una cosa emmantada

■ desemmantellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmantellar</title>

Partició sil·làbica: des_em_man_te_llar
Etimologia: de emmantellar

verb transitiu Destapar o desembolcar (una persona o una cosa emmantellada).

■ desemmantellar

verb transitiu Destapar o desembolcar una persona o una cosa emmantellada

■ desemmarcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmarcar</title>

Partició sil·làbica: des_em_mar_car
Etimologia: de emmarcar

verb

transitiu

Treure el marc a una cosa emmarcada.
Treure del marc una cosa emmarcada.

■ desemmarcar

verb transitiu Treure el marc a una cosa emmarcada Treure del marc una cosa emmarcada

■ desemmascarar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmascarar</title>

Partició sil·làbica: des_em_mas_ca_rar
Etimologia: de emmascarar²

verb

transitiu

Treure la màscara a algú.
figuradament Fer conèixer pel que realment és (algú que ho amagava sota aparences enganyoses).

■ desemmascarar

verb transitiu Treure la màscara a algú figuradament Fer conèixer pel que realment és algú que ho amagava sota aparences enganyoses

■ desemmatar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmatar</title>

Partició sil·làbica: des_em_ma_tar

verb transitiu Netejar de mates. Desemmatar un camí.

■ desemmatar

verb transitiu Netejar de mates Desemmatar un camí

■ desemmatxucar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmatxucar</title>

Partició sil·làbica: des_em_mat_xu_car
Etimologia: de emmatxucar

verb transitiu Treure l’emmatxucament a una cosa emmatxucada.

■ desemmatxucar

verb transitiu Treure l’emmatxucament a una cosa emmatxucada

■ desemmelangir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmelangir</title>

Partició sil·làbica: des_em_me_lan_gir
Etimologia: de emmelangir

verb transitiu Treure l’emmelangiment a qui està emmelangit.

■ desemmelangir

verb transitiu Treure l’emmelangiment a qui està emmelangit

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desemmalesar

■ desemmallar

■ desemmandrir

■ desemmantar

■ desemmantellar

■ desemmarcar

■ desemmascarar

■ desemmatar

■ desemmatxucar

■ desemmelangir

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia