Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desemmotllant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmotllant</title>

Partició sil·làbica: des_em_mot_llant
Etimologia: de desemmotllar

adjectiu i masculí tecnologia Dit de la matèria amb què hom unta un motlle per facilitar el desemmotllament.

■ desemmotllant

adjectiu i masculí tecnologia Dit de la matèria amb què hom unta un motlle per facilitar el desemmotllament

■ desemmotllar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmotllar</title>

Partició sil·làbica: des_em_mot_llar
Etimologia: de emmotllar

verb transitiu Treure el motlle.

■ desemmotllar

verb transitiu Treure el motlle

■ desemmotllatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmotllatge</title>

Partició sil·làbica: des_em_mot_llat_ge
Etimologia: de desemmotllar

masculí tecnologia desemmotllament.

■ desemmotllatge

masculí tecnologia desemmotllament

■ desemmurriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemmurriar</title>

Partició sil·làbica: des_em_mur_ri_ar
Etimologia: de emmurriar-se

verb

transitiu Fer cessar d’estar emmurriat.
pronominal Cessar d’estar emmurriat.

■ desemmurriar

verb transitiu Fer cessar d’estar emmurriat pronominal Cessar d’estar emmurriat

■ desempacar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desempacar</title>

Partició sil·làbica: des_em_pa_car
Etimologia: de empacar

verb transitiu Fer cessar d’estar empacat.

■ desempacar

verb transitiu Fer cessar d’estar empacat

■ desempadronar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desempadronar</title>

Partició sil·làbica: des_em_pa_dro_nar
Etimologia: de empadronar

verb transitiu Excloure algú del padró d’una població.

■ desempadronar

verb transitiu Excloure algú del padró d’una població

■ desempalar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desempalar</title>

Partició sil·làbica: des_em_pa_lar
Etimologia: de empalar¹

verb transitiu Treure algú del pal on era empalat.

■ desempalar

verb transitiu Treure algú del pal on era empalat

■ desempallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desempallar</title>

Partició sil·làbica: des_em_pa_llar
Etimologia: de empallar 1a font: s. XX, Ruyra

verb

transitiu Fer cessar d’estar empallat.
pronominal Cessar d’estar empallat.

■ desempallar

verb transitiu Fer cessar d’estar empallat pronominal Cessar d’estar empallat

■ desempallegament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desempallegament</title>

Partició sil·làbica: des_em_pa_lle_ga_ment
Etimologia: de desempallegar-se

masculí Acció de desempallegar-se.

■ desempallegament

masculí Acció de desempallegar-se

■ desempallegar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desempallegar-se</title>

Partició sil·làbica: des_em_pa_lle_gar-se
Etimologia: segurament d’un ant. *desempeegar (*desempeiegar, amb iod antihiàtica, i desempallegar per antiieisme), der. d’un ant. *empeegar (ll. impedicare, impedire ‘impedir’) 1a font: 1803, DEst.

verb pronominal Alliberar-se d’alguna persona o alguna cosa que impedeix d’obrar o cohibeix, que constitueix una nosa, una molèstia. No saben com desempallegar-se de la veïna.

■ desempallegar-se

verb pronominal Alliberar-se d’alguna persona o alguna cosa que impedeix d’obrar o cohibeix, que constitueix una nosa, una molèstia No saben com desempallegar-se de la veïna