Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desencadellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencadellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_de_llar
Etimologia: de encadellar

verb

transitiu

fusteria Separar dues posts, dues fustes, etc., encadellades.
tecnologia En un mecanisme de cadell i roda dentada, aixecar el cadell perquè la roda pugui girar lliurement.

■ desencadellar

verb transitiu fusteria Separar dues posts, dues fustes, etc, encadellades tecnologia En un mecanisme de cadell i roda dentada, aixecar el cadell perquè la roda pugui girar lliurement

■ desencadenament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencadenament</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_de_na_ment
Etimologia: de desencadenar

masculí Acció de desencadenar o de desencadenar-se.

■ desencadenament

masculí Acció de desencadenar o de desencadenar-se

■ desencadenant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencadenant</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_de_nant
Etimologia: de desencadenar

adjectiu

masculí

Que desencadena. El desencadenant d’una discussió.
patologia Dit del factor que desencadena un procés mòrbid.

■ desencadenant

adjectiu i masculí Que desencadena El desencadenant d’una discussió patologia Dit del factor que desencadena un procés mòrbid

■ desencadenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencadenar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_de_nar
Etimologia: de encadenar 1a font: 1250

verb

transitiu Fer cessar d’estar encadenat.
figuradament
1. transitiu Donar lliure curs a la violència d’algú o d’alguna cosa.
2. pronominal Desencadenar-se una tempestat.

■ desencadenar

verb transitiu Fer cessar d’estar encadenat figuradament transitiu Donar lliure curs a la violència d’algú o d’alguna cosa pronominal Desencadenar-se una tempestat

desencaixament

<title type="display">desencaixament</title>

Partició sil·làbica: des_en_cai_xa_ment
Etimologia: de desencaixar

masculí

Acció de desencaixar o de desencaixar-se;
l’efecte.

desencaixament

masculí Acció de desencaixar o de desencaixar-se l’efecte

■ desencaixar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencaixar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cai_xar
Etimologia: de encaixar 1a font: 1696, DLac.

verb

1. transitiu Treure (alguna cosa) del lloc on és encaixada.
2. pronominal Cessar d’estar encaixat.
pronominal figuradament Desfigurar-se les faccions a causa d’una malaltia, d’una emoció intensa, etc. Amb el dolor se li havia desencaixat la cara.
transitiu Desencaixonar.

verb transitiu Treure alguna cosa del lloc on és encaixada pronominal Cessar d’estar encaixat pronominal figuradament Desfigurar-se les faccions a causa d’una malaltia, d’una emoció intensa, etc Amb el dolor se li havia desencaixat la cara transitiu Desencaixonar