Es mostren 88940 resultats

■ desencalcinant

■ desencalcinant

masculí adoberia Qualsevol dels productes amb què hom efectua un desencalcinament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencalcinar

■ desencalcinar

verb transitiu adoberia Eliminar la calç de les pells encalcinades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencalimar

■ desencalimar

verb transitiu i pronominal Desencalitjar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencalitjar

■ desencalitjar

verb transitiu Netejar de calitja pronominal Esvair-se la calitja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencallament

■ desencallament

masculí Acció de desencallar o de desencallar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencallar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_llar
Etimologia: de encallar1 1a font: 1490, Tirant
    verb
  1. transitiu Treure (un vehicle, un vaixell, etc.) del lloc on s’ha encallat.
  2. figuradament
    1. transitiu Desencallar una negociació, un projecte.
    2. pronominal Sense reforços, la situació no es pot desencallar.

■ desencallar

verb transitiu Treure un vehicle, un vaixell, etc del lloc on s’ha encallat figuradament transitiu Desencallar una negociació, un projecte pronominal Sense reforços, la situació no es pot desencallar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencaminadament

■ desencaminadament

adverbi Separant-se del bon camí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencaminament

■ desencaminament

masculí Acció de desencaminar o de desencaminar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencaminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencaminar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_mi_nar
Etimologia: de encaminar
    verb
    1. transitiu Descaminar.
    2. pronominal Descaminar-se.
  2. figuradament
    1. transitiu Induir (algú) a obrar erradament, no rectament. Les males lectures l’han desencaminat.
    2. pronominal Deixar d’obrar rectament algú.

■ desencaminar

verb transitiu Descaminar pronominal Descaminar-se figuradament transitiu Induir algú a obrar erradament, no rectament Les males lectures l’han desencaminat pronominal Deixar d’obrar rectament algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencant

■ desencant

masculí Acció de desencantar o de desencantar-se desencantament l’efecte
Informació complementària
Traducció