Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desencourar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencourar</title>

Etimologia: de coure¹

verb transitiu armament Treure el coure dipositat en les estries del canó d’una arma de foc.

■ desencourar

verb transitiu armament Treure el coure dipositat en les estries del canó d’una arma de foc

■ desencovenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencovenar</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_ve_nar
Etimologia: de encovenar

verb transitiu Treure una cosa d’un cove.

■ desencovenar

verb transitiu Treure una cosa d’un cove

■ desencrespar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencrespar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cres_par
Etimologia: de encrespar

verb

transitiu Fer cessar d’estar encrespat.
pronominal Cessar d’estar encrespat.

■ desencrespar

verb transitiu Fer cessar d’estar encrespat pronominal Cessar d’estar encrespat

■ desencreuar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencreuar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cre_uar
Etimologia: de encreuar

verb transitiu Canviar de posició (dues coses) de manera que deixin d’estar encreuades.

■ desencreuar

verb transitiu Canviar de posició dues coses de manera que deixin d’estar encreuades

■ desencreuellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencreuellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cre_ue_llar
Etimologia: de encreuellar

verb transitiu Fer cessar d’estar encreuellat.

■ desencreuellar

verb transitiu Fer cessar d’estar encreuellat

■ desencrostar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencrostar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cros_tar
Etimologia: de encrostar

verb transitiu i pronominal Descrostar.

■ desencrostar

verb transitiu i pronominal Descrostar

■ desencrostissar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencrostissar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cros_tis_sar
Etimologia: de encrostissar

verb transitiu Llevar el crostisser.

■ desencrostissar

verb transitiu Llevar el crostisser

■ desencubar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencubar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cu_bar
Etimologia: de encubar

verb transitiu Treure una cosa d’un cup.

■ desencubar

verb transitiu Treure una cosa d’un cup

■ desencubellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencubellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cu_be_llar
Etimologia: de encubellar

verb transitiu Treure una cosa d’un cubell.

■ desencubellar

verb transitiu Treure una cosa d’un cubell

■ desencusa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencusa</title>

Partició sil·làbica: des_en_cu_sa

femení dialectal Excusa o raó que algú dona al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un compromís.

■ desencusa

femení dialectal Excusa o raó que algú dona al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un compromís

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desencourar

■ desencovenar

■ desencrespar

■ desencreuar

■ desencreuellar

■ desencrostar

■ desencrostissar

■ desencubar

■ desencubellar

■ desencusa

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia