Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desencordar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencordar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cor_dar
Etimologia: de encordar

verb transitiu Fer cessar d’estar encordat.

■ desencordar

verb transitiu Fer cessar d’estar encordat

■ desencordillar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencordillar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cor_di_llar
Etimologia: de encordillar

verb

transitiu Fer cessar d’estar encordillat.
pronominal Cessar d’estar encordillat.

■ desencordillar

verb transitiu Fer cessar d’estar encordillat pronominal Cessar d’estar encordillat

■ desencorralar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencorralar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cor_ra_lar
Etimologia: de encorralar 1a font: s. XX, Ruyra

verb transitiu Treure (el bestiar, l’aviram) del lloc on hom el té encorralat.

■ desencorralar

verb transitiu Treure el bestiar, l’aviram del lloc on hom el té encorralat

■ desencortinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencortinar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cor_ti_nar
Etimologia: de encortinar

verb transitiu Treure les cortines.

■ desencortinar

verb transitiu Treure les cortines

■ desencossiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencossiar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cos_si_ar
Etimologia: de encossiar

verb transitiu Treure (una cosa) d’un cossi.

■ desencossiar

verb transitiu Treure una cosa d’un cossi

■ desencourar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencourar</title>

Etimologia: de coure¹

verb transitiu armament Treure el coure dipositat en les estries del canó d’una arma de foc.

■ desencourar

verb transitiu armament Treure el coure dipositat en les estries del canó d’una arma de foc

■ desencovenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencovenar</title>

Partició sil·làbica: des_en_co_ve_nar
Etimologia: de encovenar

verb transitiu Treure una cosa d’un cove.

■ desencovenar

verb transitiu Treure una cosa d’un cove

■ desencrespar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencrespar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cres_par
Etimologia: de encrespar

verb

transitiu Fer cessar d’estar encrespat.
pronominal Cessar d’estar encrespat.

■ desencrespar

verb transitiu Fer cessar d’estar encrespat pronominal Cessar d’estar encrespat

■ desencreuar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencreuar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cre_uar
Etimologia: de encreuar

verb transitiu Canviar de posició (dues coses) de manera que deixin d’estar encreuades.

■ desencreuar

verb transitiu Canviar de posició dues coses de manera que deixin d’estar encreuades

■ desencreuellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencreuellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_cre_ue_llar
Etimologia: de encreuellar

verb transitiu Fer cessar d’estar encreuellat.

■ desencreuellar

verb transitiu Fer cessar d’estar encreuellat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desencordar

■ desencordillar

■ desencorralar

■ desencortinar

■ desencossiar

■ desencourar

■ desencovenar

■ desencrespar

■ desencreuar

■ desencreuellar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia