Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu Fer cessar d’estar enfebrat. No hi havia remei que el desenfebrés.
pronominal Cessar d’estar enfebrat. Si torna a agafar fred aquesta nit, el malalt no es desenfebrarà.

■ desenfebrar

verb transitiu Fer cessar d’estar enfebrat No hi havia remei que el desenfebrés pronominal Cessar d’estar enfebrat Si torna a agafar fred aquesta nit, el malalt no es desenfebrarà

■ desenfeinament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfeinament</title>

Partició sil·làbica: des_en_fei_na_ment

masculí Estat de qui està desenfeinat.

■ desenfeinament

masculí Estat de qui està desenfeinat

■ desenfeinat

| desenfeinada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfeinat</title>

Partició sil·làbica: des_en_fei_nat
Etimologia: de enfeinat

adjectiu No enfeinat.

■ desenfeinat

| desenfeinada

adjectiu No enfeinat

■ desenfellonir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfellonir</title>

Partició sil·làbica: des_en_fe_llo_nir
Etimologia: de enfellonir

verb

transitiu Fer cessar d’estar enfellonit.
pronominal Cessar d’estar enfellonit.

■ desenfellonir

verb transitiu Fer cessar d’estar enfellonit pronominal Cessar d’estar enfellonit

■ desenferrissar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenferrissar</title>

Partició sil·làbica: des_en_fer_ris_sar
Etimologia: de enferrissar 1a font: 1490, Tirant

verb

transitiu Fer cessar d’estar enferrissat.
pronominal Cessar d’estar enferrissat.

■ desenferrissar

verb transitiu Fer cessar d’estar enferrissat pronominal Cessar d’estar enferrissat

■ desenfetgegar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfetgegar</title>

Partició sil·làbica: des_en_fet_ge_gar
Etimologia: de enfetgegar

verb

transitiu Fer cessar d’estar enfetgegat.
pronominal Cessar d’estar enfetgegat.

■ desenfetgegar

verb transitiu Fer cessar d’estar enfetgegat pronominal Cessar d’estar enfetgegat

■ desenfilar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfilar</title>

Partició sil·làbica: des_en_fi_lar
Etimologia: de enfilar

verb

transitiu Fer sortir un fil, un cordill, etc., del forat per on passa. Desenfilar les perles d’un collaret.
pronominal Se m’ha desenfilat l’agulla.

■ desenfilar

verb transitiu Fer sortir un fil, un cordill, etc, del forat per on passa Desenfilar les perles d’un collaret pronominal Se m’ha desenfilat l’agulla

■ desenfitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfitar</title>

Partició sil·làbica: des_en_fi_tar
Etimologia: de enfitar

verb

transitiu Fer cessar d’estar enfitat.
pronominal Cessar d’estar enfitat.

■ desenfitar

verb transitiu Fer cessar d’estar enfitat pronominal Cessar d’estar enfitat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desenfarfec

■ desenfarfegar

■ desenfebrar

■ desenfeinament

■ desenfeinat | desenfeinada

■ desenfeinat | desenfeinada

■ desenfellonir

■ desenferrissar

■ desenfetgegar

■ desenfilar

■ desenfitar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desenfeinat

| desenfeinada

■ desenfeinat

| desenfeinada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia