Es mostren 88939 resultats

■ desenformador

■ desenformador

masculí oficis manuals Ganxo per a desenformar el calçat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenformar

■ desenformar

verb transitiu oficis manuals Treure una cosa de la forma on ha estat posada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfornar

■ desenfornar

verb transitiu Retirar del forn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfreït
| desenfreïda

■ desenfreït
| desenfreïda

adjectiu dialectal Desvergonyit, insolent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfrenadament

■ desenfrenadament

adverbi Amb desenfrenament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfrenament

■ desenfrenament

masculí Acció de desenfrenar o de desenfrenar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfrenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfrenar</title>

Partició sil·làbica: des_en_fre_nar
Etimologia: de enfrenar 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Treure el fre a un animal enfrenat.
    1. transitiu Excitar, deixar sense fre (les passions, els vicis, etc., d’algú). Aquell ambient corromput li desenfrenava els baixos instints.
    2. pronominal figuradament Lliurar-se a les passions, als vicis, etc., sense fre.
  3. pronominal desbocar-se 1.

■ desenfrenar

verb transitiu Treure el fre a un animal enfrenat transitiu Excitar, deixar sense fre les passions, els vicis, etc, d’algú Aquell ambient corromput li desenfrenava els baixos instints pronominal figuradament Lliurar-se a les passions, als vicis, etc, sense fre pronominal desbocar-se 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfrenat
| desenfrenada

■ desenfrenat
| desenfrenada

adjectiu desbocat 1 Que es lliura a les passions, als vicis, etc, sense fre per extensió Passava de la neutralitat a l’ardor bèllica desenfrenada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfundar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfundar</title>

Partició sil·làbica: des_en_fun_dar
Etimologia: de enfundar 1a font: s. XX, Bertrana
    verb transitiu
  1. Treure la funda a una cosa. Desenfundar una guitarra, una butaca.
  2. Treure (un instrument, especialment una arma) de la funda. Desenfundar el violí. Desenfundava lentament la pistola.

■ desenfundar

verb transitiu Treure la funda a una cosa Desenfundar una guitarra, una butaca Treure un instrument, especialment una arma de la funda Desenfundar el violí Desenfundava lentament la pistola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfuriar

■ desenfuriar

verb transitiu Fer cessar d’estar enfuriat pronominal Cessar d’estar enfuriat
Informació complementària
Traducció