Es mostren 88940 resultats

■ desenforinyar

■ desenforinyar

verb transitiu Desentaforar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenformador

■ desenformador

masculí oficis manuals Ganxo per a desenformar el calçat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenformar

■ desenformar

verb transitiu oficis manuals Treure una cosa de la forma on ha estat posada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfornar

■ desenfornar

verb transitiu Retirar del forn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfreït
| desenfreïda

■ desenfreït
| desenfreïda

adjectiu dialectal Desvergonyit, insolent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfrenadament

■ desenfrenadament

adverbi Amb desenfrenament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfrenament

■ desenfrenament

masculí Acció de desenfrenar o de desenfrenar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfrenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfrenar</title>

Partició sil·làbica: des_en_fre_nar
Etimologia: de enfrenar 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Treure el fre a un animal enfrenat.
    1. transitiu Excitar, deixar sense fre (les passions, els vicis, etc., d’algú). Aquell ambient corromput li desenfrenava els baixos instints.
    2. pronominal figuradament Lliurar-se a les passions, als vicis, etc., sense fre.
  3. pronominal desbocar-se 1.

■ desenfrenar

verb transitiu Treure el fre a un animal enfrenat transitiu Excitar, deixar sense fre les passions, els vicis, etc, d’algú Aquell ambient corromput li desenfrenava els baixos instints pronominal figuradament Lliurar-se a les passions, als vicis, etc, sense fre pronominal desbocar-se 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfrenat
| desenfrenada

■ desenfrenat
| desenfrenada

adjectiu desbocat 1 Que es lliura a les passions, als vicis, etc, sense fre per extensió Passava de la neutralitat a l’ardor bèllica desenfrenada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desenfundar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenfundar</title>

Partició sil·làbica: des_en_fun_dar
Etimologia: de enfundar 1a font: s. XX, Bertrana
    verb transitiu
  1. Treure la funda a una cosa. Desenfundar una guitarra, una butaca.
  2. Treure (un instrument, especialment una arma) de la funda. Desenfundar el violí. Desenfundava lentament la pistola.

■ desenfundar

verb transitiu Treure la funda a una cosa Desenfundar una guitarra, una butaca Treure un instrument, especialment una arma de la funda Desenfundar el violí Desenfundava lentament la pistola
Informació complementària
Traducció