Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ desensarriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensarriar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sar_ri_ar
Etimologia: de ensarriar

verb transitiu Treure (una cosa) d’una sàrria.

■ desensarriar

verb transitiu Treure una cosa d’una sàrria

■ desensarronar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensarronar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sar_ro_nar
Etimologia: de ensarronar

verb transitiu Treure (una cosa) d’un sarró.

■ desensarronar

verb transitiu Treure una cosa d’un sarró

■ desensellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_llar
Etimologia: de ensellar 1a font: 1490, Tirant

verb transitiu Treure la sella a un animal ensellat.

■ desensellar

verb transitiu Treure la sella a un animal ensellat

■ desensenyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensenyar</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_nyar
Etimologia: de ensenyar

verb transitiu Fer desaprendre a algú, amb un bon ensenyament, allò que hom li havia ensenyat.

■ desensenyar

verb transitiu Fer desaprendre a algú, amb un bon ensenyament, allò que hom li havia ensenyat

■ desensenyorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensenyorir</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_nyo_rir
Etimologia: de ensenyorir

verb

transitiu Fer cessar (algú) d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la.
pronominal No vull desensenyorir-me de res.

■ desensenyorir

verb transitiu Fer cessar algú d’ésser senyor d’una cosa, de posseir-la pronominal No vull desensenyorir-me de res

■ desenseuar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenseuar</title>

Partició sil·làbica: des_en_se_uar
Etimologia: de enseuar

verb transitiu Llevar el seu d’una cosa enseuada.

■ desenseuar

verb transitiu Llevar el seu d’una cosa enseuada

■ desensitjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensitjar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sit_jar
Etimologia: de ensitjar

verb transitiu Treure grans, llavors, etc., de la sitja.

■ desensitjar

verb transitiu Treure grans, llavors, etc, de la sitja

■ desensivellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensivellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_si_ve_llar
Etimologia: de ensivellar

verb transitiu Treure la sivella o sivelles (d’una cosa ensivellada).

■ desensivellar

verb transitiu Treure la sivella o sivelles d’una cosa ensivellada

■ desensonyament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensonyament</title>

Partició sil·làbica: des_en_so_nya_ment
Etimologia: de desensonyar

masculí Desvetllament.

■ desensonyament

masculí Desvetllament

■ desensonyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensonyar</title>

Partició sil·làbica: des_en_so_nyar
Etimologia: de ensonyar 1a font: c. 1900, Maragall

verb transitiu i pronominal Desvetllar.

■ desensonyar

verb transitiu i pronominal Desvetllar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desensarriar

■ desensarronar

■ desensellar

■ desensenyar

■ desensenyorir

■ desenseuar

■ desensitjar

■ desensivellar

■ desensonyament

■ desensonyar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia