Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desensitjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensitjar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sit_jar
Etimologia: de ensitjar

verb transitiu Treure grans, llavors, etc., de la sitja.

■ desensitjar

verb transitiu Treure grans, llavors, etc, de la sitja

■ desensivellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensivellar</title>

Partició sil·làbica: des_en_si_ve_llar
Etimologia: de ensivellar

verb transitiu Treure la sivella o sivelles (d’una cosa ensivellada).

■ desensivellar

verb transitiu Treure la sivella o sivelles d’una cosa ensivellada

■ desensonyament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensonyament</title>

Partició sil·làbica: des_en_so_nya_ment
Etimologia: de desensonyar

masculí Desvetllament.

■ desensonyament

masculí Desvetllament

■ desensonyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensonyar</title>

Partició sil·làbica: des_en_so_nyar
Etimologia: de ensonyar 1a font: c. 1900, Maragall

verb transitiu i pronominal Desvetllar.

■ desensonyar

verb transitiu i pronominal Desvetllar

■ desensonyat

| desensonyada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensonyat</title>

Partició sil·làbica: des_en_so_nyat
Etimologia: de desensonyar

adjectiu Desvetllat.

■ desensonyat

| desensonyada

adjectiu Desvetllat

■ desensopidor

| desensopidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensopidor</title>

Partició sil·làbica: des_en_so_pi_dor
Etimologia: de desensopir

adjectiu Que desensopeix.

■ desensopidor

| desensopidora

adjectiu Que desensopeix

■ desensopiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensopiment</title>

Partició sil·làbica: des_en_so_pi_ment
Etimologia: de desensopir

masculí

Acció de desensopir o de desensopir-se;
l’efecte.

■ desensopiment

masculí Acció de desensopir o de desensopir-se l’efecte

■ desensopir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensopir</title>

Partició sil·làbica: des_en_so_pir
Etimologia: de ensopir 1a font: s. XX, Oller

verb

transitiu Treure l’ensopiment, fer cessar d’estar ensopit.
pronominal Cessar d’estar ensopit.

■ desensopir

verb transitiu Treure l’ensopiment, fer cessar d’estar ensopit pronominal Cessar d’estar ensopit

■ desensorrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensorrar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sor_rar
Etimologia: de ensorrar

verb transitiu Fer cessar d’estar ensorrat.

■ desensorrar

verb transitiu Fer cessar d’estar ensorrat

■ desensostrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desensostrar</title>

Partició sil·làbica: des_en_sos_trar
Etimologia: de ensostrar

verb transitiu Treure el sostre.

■ desensostrar

verb transitiu Treure el sostre

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desensitjar

■ desensivellar

■ desensonyament

■ desensonyar

■ desensonyat | desensonyada

■ desensonyat | desensonyada

■ desensopidor | desensopidora

■ desensopidor | desensopidora

■ desensopiment

■ desensopir

■ desensorrar

■ desensostrar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desensonyat

| desensonyada

■ desensonyat

| desensonyada

■ desensopidor

| desensopidora

■ desensopidor

| desensopidora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia