Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

desertificar

<title type="display">desertificar</title>

Compareu: desertitzar
Etimologia: de desert

verb transitiu ecologia Transformar un territori en desert per causes humanes, com els incendis provocats, males pràctiques agrícoles, la sobrepastura, etc.

desertificar

verb transitiu ecologia Transformar un territori en desert per causes humanes, com els incendis provocats, males pràctiques agrícoles, la sobrepastura, etc

■ desertització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desertització</title>

Partició sil·làbica: de_ser_tit_za_ci_ó
Etimologia: de desertitzar

femení

ecologia

Acció de desertitzar o de desertitzar-se;
l’efecte.

■ desertització

femení ecologia Acció de desertitzar o de desertitzar-se l’efecte

■ desertitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desertitzar</title>

Compareu: desertificar
Etimologia: de desert

verb

ecologia

transitiu Transformar, per un procés natural, una regió semiàrida o humida en àrida.
pronominal Aquestes planes s’han desertitzat en pocs anys.

■ desertitzar

verb ecologia transitiu Transformar, per un procés natural, una regió semiàrida o humida en àrida pronominal Aquestes planes s’han desertitzat en pocs anys

■ desertívol

| desertívola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desertívol</title>

Etimologia: de desertar 1a font: c. 1900, Verdaguer

adjectiu Que deserta.

■ desertívol

| desertívola

adjectiu Que deserta

■ desertor

| desertora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desertor</title>

Etimologia: del fr. déserteur, íd. 1a font: s. XIII

adjectiu i masculí i femení Que deserta.

■ desertor

| desertora

adjectiu i masculí i femení Que deserta

■ desescumar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desescumar</title>

Partició sil·làbica: des_es_cu_mar
Etimologia: de escuma 1a font: 1917, DOrt.

verb transitiu escumar 1.

■ desescumar

verb transitiu escumar 1

■ desesma

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesma</title>

Partició sil·làbica: des_es_ma
Etimologia: de esma 1a font: s. XX, Carner

femení Manca d’esma.

■ desesma

femení Manca d’esma

■ desesmar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesmar</title>

Partició sil·làbica: des_es_mar
Etimologia: de desesma

verb

transitiu Fer perdre l’esma.
pronominal Perdre l’esma.

■ desesmar

verb transitiu Fer perdre l’esma pronominal Perdre l’esma

■ desesme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesme</title>

Partició sil·làbica: des_es_me

masculí desesma.

■ desesme

masculí desesma

■ desesment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desesment</title>

Partició sil·làbica: des_es_ment
Etimologia: de esment 1a font: 1917, DOrt.

masculí Manca d’esment.

■ desesment

masculí Manca d’esment